Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
Dins dels diferents actes amb què al llarg d’aquest any el CoMB està commemorant el seu 125è aniversari, el passat 27 de juny va tenir lloc a la seu del Col·legi un dels esdeveniments centrals d’aquesta celebració, el qual va comptar, com a convidat d’excepció, amb el catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Borja de Riquer i Permanyer. Més de 150 persones van compartir aquesta celebració amb el Col·legi. Entre d’altres personalitats del món sanitari i de la política, van assistir a l’acte el President José Montilla i la consellera de Salut, Alba Vergés; així com els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Xavier Pomés, Marina Geli, Mertitxell Borràs i Joaquim Llena, els quatre primers, titulars de Salut en diferents governs de la Generalitat.
Borja de Riquer i Permanyer, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
L’historiador De Riquer va pronunciar la conferència “Els metges dins de la societat catalana contemporània”, al llarg de la qual va glossar el paper que van jugar els metges a la societat de finals del segle XIX i principis del XX, un moment de grans i transcendentals canvis socials a Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona. Si alguna cosa va deixar ben palesa la intervenció de Borja de Riquer és que, més enllà del desenvolupament i la modernització professional que van protagonitzar els metges de l’època, el col·lectiu va destacar pel seu compromís cívic i polític i per la seva implicació social.
Són els anys d’irrupció del catalanisme, de recuperació del republicanisme i de construcció del sindicalisme obrer. Anys durant els quals molts metges destaquen per la seva actitud compromesa, tant amb l’avenç i modernització de la medicina i dels seus estudis, com amb el progrés del país i les millores socials. Aquesta actitud va ser cabdal per a la creació, l’any 1894, del Col·legi de Metges de Barcelona, institució que materialitza la voluntat d’una identitat i reafirmació professional i la necessitat de defensar uns interessos comuns i de vetllar per la salut dels ciutadans. Una generació de metges voluntarista (entre els quals trobem Jaume Ferran i Clua, Jaume Queraltó, Joan Giné i Partagàs, Jaume Pi i Sunyer, Josep Antoni Barraquer, etc.) van liderar totes aquestes transformacions.
Debat sobre els reptes de la professió
Després de la lliçó magistral de Borja de Riquer, la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va transportar l’auditori des de finals del segle XIX al moment actual, tot presentant el debat “Els metges i els reptes del segle XXI”. En aquesta taula rodona, tres metges de diferents especialitats van oferir una breu però molt precisa aproximació a nou dels grans reptes als quals han i hauran de fer front els professionals en els propers anys. “N’hi ha moltíssims més, de reptes, però hem hagut d’acotar-los una mica”, va precisar Bisbe.
D'esquerra a dreta: Elvira Bisbe, Mònica Povedano, Carles Blay i Salvador Navarro
El cap del departament de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Parc Taulí, Salvador Navarro, va analitzar les noves necessitats de formació, la col·laboració amb noves disciplines i professions, com la bioinformàtica, bioenginyeria, etc.; i el repte de com aconseguir l’equitat de resultats a tot el territori i assegurar, alhora, la retenció del talent als centres sanitaris.
Per la seva banda, el metge de família de l’ABS Santa Eugènia de Berga i professor de la Universitat de Vic, Carles Blay, va abordar els reptes de l’envelliment i la cronicitat; la convivència dels valors tradicionals de la professió amb d’altres d’emergents; i el canvi que aquests nous valors i els nous coneixements comportaran a la pràctica mèdica.
Per últim, els tres reptes que va analitzar la cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i coordinadora de la Unitat Funcional Motoneurona, Mònica Povedano, van ser el nou rol i l’emporderament del pacient; la feminització de la professió i les noves maneres de fer assistència.
Padrós recorda que els professionals han mantingut la qualitat
Jaume Padrós, president del CoMB
Durant la seva intervenció, el president del CoMB, Jaume Padrós, va traslladar dos missatges clars. D’una banda, que la “història del CoMB ha estat una història d’èxit” que es materialitza amb un Col·legi que ha arribat al present com “una institució sòlida, dinàmica, democràtica i oberta a la societat”. D’altra banda, Padrós va plantejar el repte i la dificultat que pot suposar en un futur immediat, i en un context de precarietat laboral, la transferència dels valors de la professió a les generacions més joves. “Amb precarietat laboral no podem escriure un futur amb esperança”, va concloure Padrós, després de recordar que, al llarg dels anys de crisi econòmica, la qualitat del sistema sanitari l’han mantinguda els professionals amb el seu compromís i de reclamar que ja és hora de rebre’n alguna compensació.
Alba Vergés, consellera de Salut
La consellera de Salut, Alba Vergés, va cloure l’acte, tot reconeixent el compromís dels professionals amb el sistema durant els darrers anys i, especialment, durant els més durs de la crisi. Vergés va recordar que el seu equip està compromès amb donar veu als professionals i fer-los partícips de les transformacions i millores que necessita el sistema.