La relació metge-pacient establerta al voltant de la visita mèdica ­diagnòstica o terapèutica­ com a acte en el qual es reuneixen físicament una persona que se sent o està malalta i el professional que assumeix la responsabilitat de vetllar per la seva salut, està sent convulsionada per la utilització de les noves tecnologies de la informació, de les comunicacions i de l'assistència. Ja es poden transmetre imatges mèdiques d'un pacient per ser avaluades a distància, recollir per via telemàtica registres clínics (tensió arterial, electrocardiograma) per fer el seguiment regular de pacients amb malalties cròniques i, fins i tot, mitjançant la telecirurgia, intervenir quirúrgica-ment a distància.

Els metges s'enfronten a una nova forma de treball. Caldrà, per tant, adaptar-se a la influència d'aquests i d'altres avenços en telecomuni-cacions i en informàtica i, conseqüentment, incorporar a la pràctica assistencial els nous mitjans diagnòstics i terapèutics que proporciona el desenvolupament. Tot això assolint el nivell de coneixements i competència adequats.

En aquest quadern i els que seguiran ­dins de la sèrie Telemedicina­ s'aborden els problemes i els riscos derivats de l'ús de les noves tecnologies, la facilitat de trencament del secret professional, les dificultats per determinar a qui correspon assumir la responsabilitat d'un tractament L'objectiu se centra a contribuir a una bona utilització de les noves tecnologies en la pràctica mèdica diària i a tractar les situacions susceptibles de generar responsabilitat professional aconsellant com minimitzar-les.