Quan ja hi ha estudis i titulacions reglades, l’accés de la dona a l’ensenyament està molt dificultat. La primera alumna matriculada a nivell universitari a Catalunya és, l’any 1872, Elena Maseras i Ribera, estudiant de medicina a la facultat vella del carrer del Carme. Va acabar la carrera el 1878. Demanà per fer l’examen de llicenciatura, però el permís del govern no arribava. Mentrestant el 1879 acaba una altra alumna, Dolors Aleu i Riera, i li passa el mateix. Quan el 1881 acaba la tercera, Martina Castells i Ballespí, els expedients ja no es poden entretenir més. Martina venia d’una llarga nissaga mèdica, com a mínim era la quarta generació de metges a la família. Tres germans seus també ho foren.



Els permisos arriben bastant seguits, però canviant l’ordre. Les tres poden fer l’examen de llicenciatura el 1882: Dolors Aleu (20 d’abril), Martina Castells (25 d’abril) i Elena Maseras, autoritzada el 19 de juny, quan les altres ja havien fet l’examen, i aprovada el 25 d’octubre de 1882.

En el doctorat, en canvi, ja corren més. Dolors Aleu obté el grau de doctora el 6 d’octubre de 1882, amb la tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Martina Castells la defensa tres dies després, el 9 d’octubre, amb el treball Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer... Elena Maseras, que havia començat les assignatures de doctorat el 1878, havia fet entremig estudis de magisteri. Sembla que estava malalta, es va cansar d’esperar i ho va deixar córrer després de guanyar unes oposicions com a mestra.

La vida les va dur per camins diferents. Dolors Aleu va fer de metge, i exercí a Barcelona fins a la seva mort el 1913, als 56 anys. Martina Castells, casada amb un metge, el doctor Constantí, morí el 1884, als 31 anys, per una complicació de la seva primera gestació. Elena Maseras fou mestra a Maó, on morí el 4 de desembre de 1905, poc després dels cinquanta anys.

En aquest camí difícil per aconseguir la llicenciatura i el doctorat cal esmentar el paper de dos catedràtics de la facultat. El primer, Joan Giné i Partagàs, que es convertí en el defensor més actiu de les noies estudiants de medicina, acceptant-les al seu servei, i fent-les participar i presentar i publicar casos. Va ser molt atacat per la premsa de Madrid. Després, en el doctorat, que es feia només a Madrid, cal recordar també el suport de Josep de Letamendi en el cas de Martina Castells.

Hi havia, a més, una quarta estudiant, Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, 1866), que es llicencià el 1886. Va tenir una vida professional relativament activa i llarga a Gràcia. És encara a la Guia Sanitària de 1935, però no en algunes d’anteriors. Es casà amb el doctor Ramon Monserrat i Lucena i morí a Barcelona el 20 de febrer de 1936, als seixanta-nou anys.