“Aribert” pot semblar un títol neutre, que no dona pistes sobre l’argument. El prefaci de l’obra desfà abruptament l’enigma quan l’autor explica que fa referència a Aribert Ferdinand Heim, el metge de les SS hitlerianes, l’ominós criminal de guerra del camp de Mauthausen.
Acabada la Segona Guerra Mundial, l’Estat espanyol va esdevenir un refugi de nazis que sota el règim de Franco no van ser molestats; Catalunya també n’acollí. Això fa creïble aquesta novel·la negra en què un jubilat que estiueja a Sant Feliu de Guíxols acaba sospitant de la personalitat real d’un vell incapacitat.
L’oci esdevé un exercici d’observació i recerca, que condueix l’enjòlit per camins tan originals com insospitats, fins obsedir la ment del protagonista.
La trama és una xarxa ben teixida que atrapa l’atenció del lector i aconsegueix la finalitat del llibre fins a la darrera pàgina. La narració s’acompanya d’una àmplia bibliografia.