1891-1970 Cirurgià impulsor de la reforma universitària de la Segona República
Cirurgià interessat sobretot en la cirurgia toràcica i vascular, per diferenciar la neurocirurgia i per establir col·laboració amb l'escola de Fisiologia en el desenvolupament d'una línia de cirurgia experimental. Fou catedràtic de Patologia Quirúrgica a la Universitat de Barcelona. Membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, constituït el 1933, facilita la incorporació a la docència d’un gran nombre de professionals de competència reconeguda, que treballaven en els diferents centres hospitalaris de l’únic hospital universitari d’aquell moment, l’Hospital Clínic. Tots plegats posen les bases d’una profunda reforma universitària alhora que es redueix el nombre d’estudiants, que feien una veritable immersió en la vida hospitalària.