Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
En els darrers anys, les facultats catalanes de Medicina han registrat un percentatge creixent d’estudiants procedents d’altres comunitats autònomes, els quals arriben a representar fins al 40 % de les matriculacions de primer any, segons dades del curs 2024-2025 del departament d’Universitats i Recerca. En els casos de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, aquests percentatges assoleixen el 70 %. Aquesta tendència és conseqüència del sistema de districte universitari únic, que s’aplica a tot l’Estat, malgrat que tant el currículum al Batxillerat, com l’examen de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma. L’oferta de places de grau de Medicina a les universitats catalanes va ser de 1.333 el curs 2024-25 (1.103 públiques i 230 privades) per a més de 5.000 sol·licituds.
En igualtat de condicions, a les places de Medicina de les facultats catalanes, ja que són els estudiants que, amb més probabilitat, voldran quedar-se a exercir aquí la medicina. El debat sobre l’accés al grau de Medicina ha estat especialment viu els darrers mesos, tant a fòrums professionals i de l’àmbit sanitari, com als mitjans de comunicació. Tal com ha manifestat la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, en diferents ocasions, “tot i que hi ha estudiants que decideixen quedar-se a Catalunya, la immensa majoria dels alumnes que provenen d’altres comunitats marxen quan acaben la formació, amb la idea de tornar a prop dels seus llocs d’origen”, ja sigui per motius d’arrelament o per l’elevat cost de vida –especialment de l’habitatge– que troben a Catalunya. En un context de manca de metges especialistes i, tenint en compte que les places de formació són un element clau per a la planificació, Bisbe ha insistit en la importància de garantir l’equitat d’accés als estudis i d’assegurar que el màxim nombre d’alumnes de batxillerat arrelats a Catalunya, amb vocació i bons expedients, puguin accedir, en igualtat de condicions, a les places de Medicina de les facultats catalanes, ja que són els estudiants que, amb més probabilitat, voldran quedar-se a exercir aquí la medicina.
Algunes dades indiquen que el sistema de districte únic estaria penalitzant els alumnes catalans quan es tracta d’optar a graus amb una elevada nota de tall, com Medicina. Segons xifres del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, els alumnes catalans presenten una proporció significativament inferior d’excel·lents a les seves notes d’accés als estudis de grau en comparació amb la majoria de comunitats autònomes (alguns exemples de percentatge d’excel·lents l’any 2024 són: Múrcia, 20 % d’excel·lents; Extremadura, 17 %; Astúries 17 %; Andalusia 15,6 %; Madrid, 14,2 %... fins a les dues comunitats a la cua, que són Catalunya, amb un 7,1 % i les Illes Balears, amb un 6,4 %).
Evolució de les altes col·legials segons lloc de naixement dels nous col·legiats, 2020-2024
El problema rau en què, tal com va exposar la presidenta del CoMB a l’Assemblea de Compromissaris de l’octubre de 2025 i en intervencions recents, s’estan comparant qualificacions d’alumnes que, en realitat, no han seguit ni el mateix programa formatiu ni s’han sotmès a les mateixes avaluacions. D’altra banda, els alumnes catalans tenen algunes exigències específiques durant el Batxillerat, com el treball de recerca o dues assignatures de llengües oficials. Modificar el districte universitari únic o bé establir percentatges màxims d’alumnes d’altres comunitats als graus amb més demanda no són, ara mateix, opcions viables, ja que no compten amb prou suport polític ni al Congrés ni al Parlament. Per intentar revertir el greuge que afecta, en aquest cas, els alumnes que han fet el Batxillerat a Catalunya que volen cursar Medicina, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) planteja una opció alternativa sorgida de l’encàrrec que va fer als doc tors en Matemàtiques Xavier Fernández Real i Xavier Ros-Oton. Els dos experts han proposat un sistema basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat abans de fer la comparació entre alumnes a escala estatal. Aquest sis tema eliminaria el biaix generat per les diferències pel que fa al nivell de dificultat dels exàmens i als criteris de correcció. Seria un sistema transparent que assegura la igualtat d’oportunitats. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, aclareix que aquesta és només una de les possibles vies. “El que volem deixar clar és que hi ha possibilitats tècniques de fer el sistema més equitatiu i garantir la igualtat d’oportunitats” i que l’essencial és “prendre consciència que, ara mateix, alguna cosa no estem fent bé i actuar”, afirma.
Percentatge d’excel·lents en les notes d’accés al grau de Medicina en convocatòria ordinària
Proporció d’estudiants de fora de Catalunya que es matriculen a Medicina. Any 2024
UNA PROPOSTA BASADA EN PERCENTILS
Els matemàtics Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton parteixen de la base que, des d’una perspectiva estadística, les capacitats i intel·ligència dels alumnes estan distribuïdes de manera simi lar a tot l’Estat. Per tant, el que realment importa és la posició de cada estudiant dins del grup que ha seguit el mateix currículum i s’ha sotmès a la mateixa avaluació, per tant, dins del grup de la seva comunitat autònoma.
El sistema proposat deixa d’ordenar els alumnes de tot l’Estat per la nota bruta i ho fa segons percentils. Els alumnes s’ordenen per nota a cada comunitat i el percentil és una xifra que s’obté dividint la posició en què ha quedat l’alumne a la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicant el resultat per 100. Per exemple, si l’estudi ant E1 de la comunitat A té una nota de 13,786 que li fa quedar en la posició 43 entre els 20.000 estudiants presentats a l’examen en aquesta comunitat, el seu percentil serà 0,215. Per la seva banda, si l’estudiant E2 de la comunitat B, amb una nota de 13,823, ha quedat a la posició 17 de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants presentats, el seu per centil serà 0,34. En aquest cas, malgrat que l’estudiant E2 va treure una nota lleugerament superior a la que va treure E1, un cop comparats cadascú amb els estudiants de les seves comunitats respectives, E1 estaria situat per davant d’E2 en una classificació per percentils de tots els alumnes de l’Estat.