Pere Tarrés i Claret va néixer el 30 de maig de 1905 a la ciutat de Manresa, ara fa cent anys. El Col·legi de Metges de Barcelona ha estat fresc de reflexes i, després de la explosió mediàtica de la recent beatificació, ha declarat l'Any Tarrés-2005 per boca del President Miquel Bruguera. Precisament a la ciutat nadiua de l'eminent metge català. Tot un encert!

Són moltes les coses que s'han fet i s'han dit sobre en Tarrés. Hi ha continuament homenatges, conferències, inauguracions, etc., arreu del territori català i més enllà. En declarar aquest Any, el COMB pretén aconseguir encara més la difussió de la seva figura.

Un acte oficial de presentació obrirà les activitats. S'ha creat una plana web ad hoc amb tota la informació que es pugui desitjar, escrita, fotogràfica i sistemàtica. Hi haurà a la seu del COMB un gran acte central on autoritats diverses dialogaran sobre en Tarrés. Es preveuen actes a Manresa i a Barcelona. Es difondran els itineraris català, barceloní i de guerra del personatge, per totes aquelles persones que vulguin recorre els indrets de peripècies del metge. El carrer Gran de Gràcia, Monistrol, Sant Esteve Sesrovires, Núria, Llardecans,… També es contemplarà el Tarrés poeta. També, alguna sorpresa…

La seu del COMB acollirà una exposició multimèdia sobre el personatge. Són tradicionalment excel·lents les expos al vestíbul del Col.legi. Aquesta ho serà especialment. Quatre blocs temàtics serviran per tenir una idea del llegat del manresà: la seva vida fins a la Facultat de Medicina, el seu servei a la Medicina i als malalts (incloses les seves vivències en la incivil guerra del 36-39), el servei al país i en Tarrés mossèn i beat.

Crec que si només alguns de nosaltres féssim nostra alguna engruna del llegat de'n Tarrés, la Medicina catalana certament milloraria.

“28 de maig.- Barcelona. A les nou del matí m'he presentat a la Prefectura superior de Sanitat, passeig de Gràcia, 132, 2.n. Hi havia convocats cent vint metges. Ens n'hi hem presentat només vuit”

“Què bonic és entrar en una casa humil i pobre on el metge pot comptar sols amb una cadira per seure”

“Us asseguro que la sensació de goig que el metge experimenta quan compleix estrictament amb els seus deures en aquest sentit, és veritablement intensa”