 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Trets biografics bàsics Tarrés Metge Diari de guerra Servei al pais Itineraris per Barcelona Itineraris per Catalunya Tarrés sacerdot Una mort serena Beatificació Llegat |
 El doctor Pere Tarrés
i Claret va néixer a la ciutat de Manresa, el dia 30 de
maig de 1905. Fill de Francesc Tarrés i Puigdellívol
i de Carme Claret i Masats. El seu pare era obrer, manyà
i alhora del gremi textil.
En Tarrés va escriure del seu pare gairebé una lliçò d’Anatomia artística: “Tenia les mans ossoses, solcades d´unes venes gruixudes i fortes com l´acer. I quan era més bell era al peu de la forja, al costat de l´enclusa, amb el rostre encès per les roentors de la fornal, treballant amb mà de mestre el ferro… tenia la cara emmascarada, lluent de la suor, de la benaurada suor, amb la qual omplia la nostra llar amb el pa de cada dia…” La seva mare va portar també al món la Francesca i la Maria Salut, les dues estimades germanes petites d’en Pere. La seva infància transcorre en diferents localitats catalanes per la feina del seu pare. En Tarrés s´esforçà per desenvolupar la memòria, l´enteniment i la voluntat. Aquestes tres potències eren en ell totalment harmòniques. Quan va acabar la Primera Ensenyança, tots trobaren que era de doldre que aquell xicot no continués, perquè tenia molta facilitat per l´estudi. Gran intel·ligència i no menor tenacitat. La primera era genètica; la segona se la treballava hora a hora, dia a dia. Això presidí tota la seva infantesa i adolescència. L´Ajuntament de Manresa li va concedir una beca al Col·legi de Sant Ignasi. Allí hi passà sis anys i sempre va obtenir unes notes d´excepció. Un dia va portar un “malo” en la part de “Comportamiento” de la targeta de les notes: un noi tot finolis s´havia aixecat demanant per fer un “pipí” i en Tarrés i tots els altres no van poder frenar la rialla! En Tarrés, de casa treballadora, aprofita hores i dies lliures treballant a la farmàcia Balaguer (actual farmàcia Comes) de Manresa, i és on s’origina la seva vocació per la Medicina. Quan Tarrés tenia deu anys, la seva germana petita es posà molt malalta “l´endemà, de bon matí, pujaven les treballadores de puntetes, convençudes de trobar-la morta. Quina va ser la seva sorpresa en trobar-la jugant incorporada al llit! La resposta havia vingut d´una senyora de la farmàcia on jo treballava. Havia begut de l´aigua de S. Ignasi! .../... La meva germaneta restà guarida”. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
© Col·legi
Oficial de Metges de Barcelona |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
