Dr. Andreu Pou Serra

Adolf Pou Serradell

(1938-2015)

El professor, doctor i neuròleg Adolf Pou Serradell, ha mort a l’edat de 77 anys. La major part de seva activitat professional la va desenvolupar a l’Hospital del Mar de Barcelona on va ser cap de Servei fins a la seva jubilació. Va ser un mestre per a tothom, apassionat de la recerca clínica i, autor de nombrosos articles i llibres sobre diferents temàtiques neurològiques i guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el de l’excel·lència professional del COMB. El record de la seva immensa personalitat i de la seva manera de viure la medicina quedaran per sempre com a model a seguir per a tots aquells que el vam conèixer, apreciar i respectar.

Jaume Roquer, cap de Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar. Parc de Salut Mar.

El professor, doctor i neuròleg Adolf Pou Serradell, ha mort a l’edat de 77 anys.  Els que hem tingut la sort de conèixer-lo i treballar amb ell mai l’oblidarem, i el seu record sempre anirà lligat a la seva enorme vitalitat i a l’extraordinària passió que professava per a la neurologia. Tampoc l’oblidaran els pacients que durant la seva vida va visitar i tractar i per qui el doctor Pou més que un metge era un savi i un amic. 

És difícil en poques paraules resumir el que el doctor Pou ha significat per a la neurologia. La major part de seva activitat professional la va desenvolupar a l’Hospital del Mar de Barcelona on va ser cap de Servei fins a la seva jubilació. Va ser un mestre per a tothom, però no tan sols pels seus inabastables coneixements mèdics, sinó també per les seves qualitats humanes, per la seva actitud vital i per la seva extraordinària capacitat d’encomanar a tothom el seu entusiasme. He sentit a més d’un company neuròleg comentar que la passió que el doctor Pou mostrava en les classes que impartia a la universitat va ser un dels factors determinants per escollir l’especialitat. 

El doctor Pou també era un apassionat de la recerca clínica i, tot i que de la neurologia li interessava tot, eren les malalties neurològiques rares i la patologia neuromuscular les que van atreure més la seva atenció. Autor de nombrosos articles i llibres sobre diferents temàtiques neurològiques i guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el de l’excel·lència professional del COMB, sempre va ser un participant molt actiu en les diferents reunions de les societats científiques nacionals i internacionals a les quals regularment assistia. Una de les seves satisfaccions més grans era presentar els seus treballs a les reunions de la Societat Francesa de Neurologia a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière a París, on era reconegut i respectat.

El record de la seva immensa personalitat i de la seva manera de viure la medicina quedaran per sempre com a model a seguir per a tots aquells que el vam conèixer, apreciar i respectar.