Una activista de la vida, de l’anestesiologia i del Clínic. Intuïtiva i visionària, en un entorn en el qual encara no existia, ni es veia a venir, la “medicina centrada en el pacient”, o l’“atenció perioperatòria personalitzada”, ella ja ho feia. Va ser una metgessa anestesiòloga pionera en la superespecialització de l’anestesiologia. Va saber preveure l’evolució de les tècniques quirúrgiques i es va preparar per proporcionar la millor tècnica anestèsica per a cada nou procediment.
Va ser l’anestesiòloga coordinadora de l’equip inicial del trasplantament hepàtic (primer trasplantament a l’Hospital Clínic el 16/06/1988) i pancreàtic (primer trasplantament el 03/02/1983) i pionera a Espanya. El seu concepte de l’especialitat i la seva inquietud intel·lectual la va portar a fer equip amb cirurgians, hepatòlegs i metges d’altres especialitats, amb els quals va desenvolupar projectes de recerca clínics i d’experimentació animal. Pilar va ser una professional d’“equip”, despresa de tot personalisme i necessitat de reconeixement. Extraordinària docent, una “mestra”, al seu costat s’aprenia no sols a ser anestesiòleg sinó metge en el sentit holístic de la professió.
En aquest moment tan trist ens considerem uns privilegiats d'haver-la conegut i de beneficiar-nos de la seva generositat i dedicació personal. Ella se'n ha anat com sempre i com tot... a la seva manera, però la seva filosofia de treball s’ha quedat.