El professor Josep Maria Mascaró Ballester ens va deixar als 92 anys d’edat el 12 de desembre de 2024. Nascut a Barcelona el 4 de setembre de 1932, pertanyia a una nissaga de metges, de la qual ell era la vuitena generació. Actualment era professor emèrit de Dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i va ser una de les grans figures de la dermatologia amb renom nacional i internacional.
Va cursar els estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona, que va finalitzar l'any 1955. Deu anys més tard, va obtenir el grau de doctor a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari, defensant la tesi titulada “Tumores palpebrales de origen piloso”.
El professor Xavier Vilanova, al Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, va ser el mestre que li va transmetre al jove Mascaró la vocació per ser dermatòleg. Vilanova, que s’havia format a l’Hôpital Sant Louis a París, el va animar a sol·licitar una beca del Govern francès, per fer una estada a París. El doctor Josep Maria Mascaró marxa l’any 1958, becat pel govern francès a formar-se a París, a l’Hôpital Saint Louis, que havia estat durant els segles XIX i XX, el centre de referència mundial en la especialitat de Dermatologia.
La seva estada a París s’allarga mes de vuit anys, durant els quals es dedica especialment a la dermatopatologia. El 1965 rep el premi nacional pel conjunt de la seva recerca i es consolida com una eminència en el camp de la dermatologia. Aquell mateix any, la seva tesi és guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona. Durant la seva estada a França, dirigeix el laboratori d’histopatologia de la càtedra de dermatologia del professor Bernard Duperrat i és responsable de la consulta de tumors cutanis de l’Hôpital Sant Louis. En aquells temps coneix la doctora Catherine Galy, metgessa que estava fent l’especialització en dermatologia al mateix Hôpital Saint Louis, amb qui es casa. Tenen dos fills José Manuel i Xavier, un dels quals segueix els passos del seus pares i és un excel·lent dermatòleg del Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Desprès de la mort del professor Vilanova l’any 1965, el succeeix a la càtedra el professor Piñol, un dermatòleg científic, de gran capacitat, que va ser un altre dels mestres del doctor Mascaró que el va introduir en l’estudi de les porfíries.
L'any 1967 torna a Barcelona per incorporar-se a l’equip del professor Piñol com a professor agregat de dermatologia a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a l'any 1972 en què es trasllada a València com a catedràtic de dermatologia i cap de servei de l'Hospital Clínic de València. L’any 1978 torna a Barcelona com a catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona i cap del Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any 1979 el doctor Mascaró va patir la pèrdua de la seva esposa Catherine, i més endavant es va casar amb la doctora Helena Torras, també dermatòloga, amb qui va tenir el seu tercer fill, Salvi.
El professor Josep Maria Mascaró ha estat un dermatòleg excel·lent, reconegut dins de la seva especialitat, amb profunds coneixements de l’especialitat i expert en moltes àrees de la dermatologia, especialment en el camp de la dermatopatologia, i de les porfíries.
Dermatòleg amb gran projecció científica i acadèmica, tingué el reconeixement de múltiples societats científiques. Va ser president de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia, membre de la directiva de la Lliga Internacional de Societats Dermatològiques durant més vint anys, president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de Medicina de València, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre d’Honor de múltiples societats dermatològiques internacionals. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i distincions.
Com a docent va impartir unes classes magistrals, que són recordades per diverses generacions de metges. Fou un gran comunicador en congressos i reunions a nivell nacional i internacional, capaç de transmetre idees complexes amb claredat i elegància, aconseguint captar l’atenció i l’interès de l’audiència en cada exposició científica. La seva capacitat com a comunicador i la seva intel·ligència es sumaven a un caràcter afable i una actitud sempre conciliadora i positiva, qualitats que li van permetre establir molt bones relacions amb dermatòlegs, de l'àmbit nacional i internacional.
A nivell personal, més enllà de la seva dedicació professional a la dermatologia, era una persona de vasta cultura i amb múltiples aficions, com el tenis, la navegació, l’esquí i, últimament, el golf.
Els autors d’aquest obituari hem conegut el professor Mascaró a traves de la col·laboració a l’Hospital Clínic de Barcelona i com a mestre al Departament de Dermatologia. En els últims anys, com amic i company en les activitats de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
El professor Mascaró ha estat un home actiu, compromès amb la seva feina, un docent brillant, un excel·lent dermatòleg, un bon gestor acadèmic des del seu departament de l’Hospital Clínic, i a la seva càtedra de la Universitat de Barcelona, impulsant la carrera dels seus col·laboradors i col·laboradores.