Amb la mort del doctor Joan Viñas i Salas, la medicina catalana perd una de les seves figures més estimades, respectades i fecundes. Cirurgià, catedràtic, professor de bioètica, rector de la Universitat de Lleida, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut, Joan Viñas va encarnar, al llarg de tota la seva trajectòria, una manera d’entendre la professió mèdica indestriable del servei, del compromís institucional, de la responsabilitat ètica i de la proximitat humana.
Però, més enllà dels càrrecs i dels reconeixements, el doctor Viñas va ser sobretot un mestre. Mestre de cirurgia, mestre universitari, mestre de bioètica i, sobretot, mestre en una manera de ser metge. La seva presència transmetia rigor i exigència, però també bondat, escolta i confiança. Va saber unir l’excel·lència acadèmica amb la senzillesa del tracte, el lideratge institucional amb la fidelitat a les persones, el compromís cristià, la mirada científica amb una profunda preocupació pels valors que sostenen la medicina.
La seva trajectòria va ser reconeguda amb distincions molt significatives, entre les quals la Creu de Sant Jordi, la Medalla Josep Trueta, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i la Insígnia d’Or de la Professió Mèdica del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el màxim reconeixement que aquesta institució pot atorgar a un professional. Aquest darrer guardó expressava amb especial justícia allò que va definir la seva vida professional: una dedicació sostinguda als valors de la professió i al servei dels pacients.
El seu darrer discurs públic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya la setmana passada pren avui un valor especial. Hi defensava la necessitat de preservar el nucli moral de la medicina davant la tecnificació, la burocràcia i la deshumanització. Ho feia, però, des d’una esperança activa: la convicció que cal formar metges científicament excel·lents i profundament humans, capaços de cuidar, escoltar i sostenir la confiança.
Joan Viñas ha estat una figura decisiva per a Lleida i Catalunya, per a la universitat, per a la medicina catalana i per a la bioètica. Va contribuir a impulsar estudis, institucions, comitès, espais de deliberació i generacions de professionals. Va entendre la universitat com un lloc de servei públic i de formació integral, i la medicina com una professió que només pot ser excel·lent si és també moralment responsable.
El seu mestratge no es limita al que va ensenyar, sinó que roman en la manera com va viure: amb coherència, amb fidelitat als valors cristians, amb compromís amb les institucions, amb austeritat i amb una profunda humanitat.
Avui el recordem amb gratitud i tristesa, i amb la responsabilitat de mantenir viu allò que va defensar fins al final: una medicina profundament humana, al servei de les persones, capaç d’unir ciència i consciència, competència i compassió, coneixement i prudència. El seu llegat ens interpel·la i ens acompanya, recordant-nos que ser un bon metge no és només saber medicina, sinó exercir-la amb valors, i que la millor manera d’honrar la seva memòria és continuar construint una professió mèdica digna de la confiança que la societat hi diposita.
Descansa en pau, doctor Joan Viñas i Salas, mestre, metge i amic.