La psiquiatria infantil i la psicoanàlisi catalanes han perdut una de les seves figures més rellevants amb la mort de la doctra Eulàlia Torras de Beà. Metgessa, psiquiatra i psicoanalista, va dedicar la seva llarga trajectòria professional a la comprensió del desenvolupament emocional de l’infant i a l’acompanyament terapèutic dels nens, adolescents i les seves famílies.
Profundament influïda per la tradició psicoanalítica, va contribuir de manera decisiva a introduir i consolidar una mirada centrada en el món intern de l’infant, en la importància dels vincles primerencs i en el significat emocional dels símptomes. La seva activitat clínica, docent i divulgativa va deixar una empremta duradora en diverses generacions de professionals de la salut mental infantil.
Autora de nombroses publicacions i referent intel·lectual per a molts clínics, Eulàlia Torras va defensar sempre una pràctica assistencial basada en l’escolta respectuosa, la sensibilitat envers el sofriment psíquic i la confiança en les capacitats transformadores de la relació terapèutica. La seva obra va contribuir a aprofundir en la comprensió de les dificultats emocionals i del desenvolupament.
El seu llegat perdura en la seva obra escrita, en els nombrosos professionals que va formar al llarg de dècades i en el debat permanent sobre la cura i l’acompanyament del sofriment psíquic durant les primeres etapes de la vida.