Cristóbal Pera Blanco-Morales

(1927-2026)

Amb profund pesar acomiadem el professor doctor Cristóbal Pera Blanco-Morales, una de les figures més destacades de la cirurgia espanyola contemporània, mestre de generacions de metges i referent internacional per la seva excel·lència científica, acadèmica i humanística.

Luis Grande, professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Amb profund pesar acomiadem el professor doctor Cristóbal Pera Blanco-Morales, una de les figures més destacades de la cirurgia espanyola contemporània, mestre de generacions de metges i referent internacional per la seva excel·lència científica, acadèmica i humanística.

Nascut a Villagarcía de la Torre (Badajoz) el 1927, va desenvolupar des de molt jove una ferma vocació mèdica, inspirada per la figura del seu pare, metge rural i posteriorment metge de capçalera a Sevilla. Es va llicenciar i doctorar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Sevilla amb Premi Extraordinari, iniciant una brillant trajectòria professional que el portaria a convertir-se en un dels cirurgians acadèmics més influents del nostre país.

Després de completar la seva formació a l’Hospital Valdecilla de Santander i obtenir el títol d’especialista en Cirurgia General, va ampliar estudis en prestigiosos centres internacionals com la Lahey Clinic i la Mayo Clinic als Estats Units, així com al Middlesex Hospital de Londres. Aquelles experiències van consolidar una visió moderna i oberta de la cirurgia que marcaria tota la seva carrera.

El 1967 va obtenir la Càtedra de Patologia i Clínica Quirúrgiques de la Universitat de Barcelona, institució a la qual romandria estretament vinculat fins a la seva jubilació i posterior nomenament com a Professor Emèrit. La seva tasca docent va ser extraordinària. Va formar nombroses promocions de cirurgians, va impulsar un ensenyament basat en el rigor científic, la curiositat intel·lectual i l’excel·lència professional, i va deixar com a llegat textos de referència, entre ells l’obra Cirugía. Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas, utilitzada durant anys en nombroses facultats de medicina.

La seva contribució a l’Hospital Clínic de Barcelona va ser igualment decisiva. Com a Degà de la Facultat de Medicina i juntament amb destacats col·laboradors, va promoure profundes reformes organitzatives que van modernitzar l’estructura assistencial i acadèmica del centre, afavorint el desenvolupament de la investigació biomèdica i contribuint a convertir l’Hospital Clínic en una institució de referència internacional.

Com a investigador va publicar nombrosos treballs científics i va participar activament en organismes nacionals i internacionals dedicats a la formació. La seva tasca va ser reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals la condició d’Honorary Fellow del Royal College of Surgeons of England i de l’Association of Surgeons of Great Britain and Ireland, l’Encomanda amb Placa de l’Orde Civil de Sanitat i el Premi Pere Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia. Així mateix, va presidir la Comissió Nacional de l’Especialitat de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, la Societat Catalana de Cirurgia i el Comitè Consultiu per a la Formació dels Metges de la Unió Europea.

Tanmateix, la grandesa del professor Pera va transcendir els límits de la cirurgia. Després de la seva jubilació, va desenvolupar una fecunda tasca intel·lectual com a assagista i humanista. Obres com El cuerpo herido, Pensar desde el cuerpo o El cuerpo silencioso reflecteixen la seva profunda reflexió sobre la condició humana, la malaltia, el sofriment i el significat ètic de la pràctica mèdica. Va defensar sempre una medicina centrada en la persona, convençut que el progrés científic només té sentit quan es posa al servei de la compassió i de l’alleujament del sofriment humà.

El 2022 va ingressar com a Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Sevilla. En aquella ocasió va resumir magistralment l’esperit de tota una vida professional en afirmar que, més enllà de qualsevol avenç tecnològic, el pacient havia de romandre sempre al centre de la cirurgia. La mà del cirurgià i la paraula del metge constituïen per a ell una mateixa vocació de servei.

Aquells que van tenir el privilegi de conèixer-lo recorden no només el brillant cirurgià i professor, sinó també l’home culte, reflexiu, generós i profundament compromès amb els valors de l’humanisme. El seu exemple perdurarà en els seus deixebles, en els seus llibres i en les institucions que va contribuir a transformar.

La comunitat mèdica i acadèmica perd un dels seus referents més il·lustres. El seu llegat intel·lectual i professional romandrà viu com a inspiració per a les generacions presents i futures.

Descansi en pau el professor doctor Cristóbal Pera Blanco-Morales.