Prenent com a eix uns fet ocorreguts durant la guerra civil espanyola de 1936 i que, segons sembla, tot i la seva inversemblança, van ser reals, l'autor encadena un seguit de petites obres que fan molt difícil -cosa sorprenent en una novel·la que no és de misteri- trobar el punt idoni per posposar la seva lectura. Narració, poesia, conte, assaig es barregen hàbilment en una unitat que tracta temes tan diversos com la història, la religió, l'amor, l'ecologia, la lingüística catalana, la geografia, la medicina, l'ètica, la ciència, la justícia o l'esport.
Hom podria acusar l'autor de superficialitat, d'haver perdut l'oportunitat d'aprofundir en molts d'aquests aspectes que se'ns revelen interessantíssims. Pensem, però, que Xavier Botet ha pretès precisament això, en un exercici de puntillisme literari, donar la seva visió sobre un munt de temes d'una forma àgil i intel·ligent. De fet, és molt difícil expressar tants pensaments amb menys paraules. En aquest cas, la lleugeresa de la novel·la afecta al continent, però en cap cas al contingut i és aquesta una de les seves virtuts: no cansar mai el lector.
Lleugera la meva cendra és un gran conte, que és el que en definitiva s'amaga arrera d'una gran novel·la: la fascinació que produeix l'art de narrar amb destresa una bona història.
Lleugera la meva cendra és, en definitiva, una novel·la fàcil de llegir, difícil de deixar i, sobre tot, molt més profunda, pensada i completa del què en un principi podria semblar.