Es tracta d’una novel·la ambientada a Barcelona els anys quaranta del segle XX, en plena postguerra. Un dels protagonistes és de Terol i l’altre d’Andalusia. Les descripcions de les dues ciutats i d’aquella societat sota el règim franquista, immersa en l’autarquia, el caciquisme, la misèria generalitzada i l’estraperlo, són detallades i fidels a la realitat històrica.
L’obra s’estructura entorn d’un pròleg en què l’autor justifica la narració, 29 capítols precedits cadascun d’un proemi que situa l’acció i un epíleg de cloenda. La brevetat dels capítols dona agilitat a la trama i no fa concessions supèrflues.
Martín és un bon home dedicat a fer de paleta, que troba l’estabilitat econòmica entrant a la Policia Armada. Ceferino és un malànima i un delinqüent des de la infantesa que fuig a Barcelona. Les seves vides es creuen fins el desenllaç. Martín torna a Terol, hi envelleix i els seus records són l’argument del relat.
La novel·la és lleugera, fàcil de llegir, aconsegueix la finalitat d’entretenir el lector i aporta una interessant referència al mercat negre de la penicil·lina.