Aquesta és una obra humanista i de divulgació sobre la comunicació, sobretot literària, basada en el domini de les tècniques literàries i les neurociències. S’inicia amb un preàmbul en què l’autor es presenta com un pediatre que explica la màgia de la narrativa, la qual cosa fa tot seguit, al llarg de vint capítols. Els catorze primers constitueixen una exposició minuciosa dels fonaments de la comunicació humana, verbal i escrita, des de l’ontogènia fins als textos més elaborats i reconeguts de la cultura. Els sis darrers duen al lector al nucli del tema, a respondre per què unes històries es propaguen millor que altres, per què ens agraden alguns finals i per què hi ha històries que mai oblidarem.
El text és ple de referències erudites que s’utilitzen amb precisió per il·lustrar o per acompanyar la narració. Al final del llibre trobem notes assignades a cada capítol i una bibliografia general de molt interès.
L’autor, des del bagatge de la pediatria, la neurologia, la psicologia infantil i del món de les lletres, facilita uns coneixements gratificants per als erudits i imprescindibles per a tots els escriptors i comunicadors d’històries.