Aquesta és l’obra d’una anestesista jubilada, enderiada tardanament amb la literatura, una dona fascinada pels contes però que en aquesta ocasió ens narra les vivències adquirides al llarg d’una trajectòria completa que tornaria a repetir.
Amb bon estil desgrana la seva lluita en el doble rol familiar i professional, que s’inicia entre els primers MIR, en una època de fort canvi social, en què els anestesistes moderns substitueixen els anestesiadors pràctics.
El professionalisme i la responsabilitat esdevenen valors constants en aquesta història que protagonitzen molts pacients anònims pel lector, en l’ambient fred, estèril i generalment segur de la sala d’operacions, encerclada de tòxics contra el dolor.
Als que ens hem volgut implicar en l’atenció dels companys ens interessa la visió i les febleses que descriu l’autora davant la pròpia malaltia.
L’epíleg historicomèdic posa fi a aquest llibre, molt recomanable.