El dia 30 de juliol d’enguany va morir el doctor Amadeu Betriu com a conseqüència d’una malaltia neoplàsica que va suportar amb estoïcisme i dignitat durant els últims mesos.
El doctor Betriu va ser durant 40 anys una peça clau del servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic. Abans havia estat un estudiant brillant i, durant els tres últims anys de carrera, és intern de la Clínica Mèdica C del professor Gibert Queraltó. Allí se li desvetlla la vocació per la cardiologia i, després d’acabar la carrera el 1965, decideix marxar a l’estranger per adquirir una formació de primer nivell.
Quan l’Hospital Clínic es reestructura com un hospital organitzat per serveis d’especialitat, el que ha estat nomenat cap del nou servei de Cardiologia, el doctor Paco Navarro, el reclama per integrar-se com a responsable de la Secció d’Hemodinàmica al nou servei. El doctor Betriu hi arriba acompanyat del seu amic valencià, Ginés Sanz, amb qui s’ha format a l’Instituto de Cardiologia de México i a Toronto. Ha estat contractat per l’hospital com a responsable de la Unitat Coronària i contribuirà d’una manera notable a l’expansió del Servei de Cardiologia, que es convertirà en un dels millors del país.
El doctor Betriu ha destacat per la seva capacitat de treball i pel seu rigor acadèmic. Entre les seves publicacions destaca la que fa referència als elements pronòstics de l’infart agut de miocardi, que ha representat un punt d’inflexió en el tractament modern d’aquesta malaltia. Els seus mèrits acadèmics van determinar que fos professor titular de medicina per la Universitat de Barcelona i després de la seva jubilació professor emèrit.
Home sempre d’aspecte impecable, mudat, de tracte amistós i conversador amable, es mostrava en tot moment interessat pel país, per la seva política i pel seu Barça. Els seus amics i els seus malalts l’enyoraran.