Notícies

Tolerància zero davant les agressions. La violència no es pot normalitzar

• Amb motiu del Dia Europeu contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris, el CoMB va organitzar una sessió que va oferir una visió molt completa de les circumstàncies que envolten la violència exercida contra els professionals dels centres sanitaris, així com del paper que hi juguen els diferents actors implicats. S’hi van presentar, a més, les darreres dades de l’Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), on es van notificar més de 3.000 agressions durant l’any 2025, així com els darrers avenços en matèria de legislació.

La violència contra metges i resta de personal dels centres sanitaris no es pot permetre ni es pot normalitzar. Aquesta va ser la premissa amb la qual va inaugurar la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe, la jornada ‘Tolerància zero’, que el CoMB va organitzar amb motiu del Dia Europeu contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris, el passat 12 de març. Va ser també la idea que va impregnar cadascuna de les intervencions posteriors, davant d’una realitat molt preocupant. Segons les darreres dades de l’Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) -que es van fer públiques per primer cop a l’acte del CoMB-, durant l’any 2025, es van notificar 3.039 agressions a personal dels centres sanitaris de Catalunya. L’OSVASC recull les notificacions voluntàries i, per tant, és evident que el nombre real d’agressions és superior a aquesta xifra, tal com va admetre el director general de Professionals de la Salut, del Departament de Salut, Jordi Vilana. Les agressions inclouen lesions físiques, insults, amenaces, calúmnies, coaccions, injúries, etc.

L’acte ‘Tolerància zero’ va comptar amb les intervencions de representants del CoMB, els Mossos d’Esquadra, la Fiscalia, el Departament de Salut i especialistes en medicina del treball. La jornada va servir per posar sobre la taula algunes de les necessitats més urgents per combatre la violència a l’àmbit sanitari i garantir espais de treball segurs i dignes, com ara la de disposar d’estratègies preventives i de mecanismes de registre i anàlisi de casos i riscos i, sobretot, la necessitat d’acompanyament als professionals i de garanties de seguretat per promoure la denúncia dels casos.

Elvira Bisbe va recordar que el CoMB va posar en marxa, l’any 2010, la Unitat Integral de Violència contra el Metge (UIVCM), una unitat pionera que l’any 2025 va atendre 75 casos (900 des de la seva posada en funcionament). La UIVCM treballa en coordinació amb Fiscalia, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona, tal com va recordar el director de l’Àrea de Praxi i Seguretat Clínica del CoMB, Josep Arimany. D’altra banda, compta amb personal especialitzat per tal de donar suport i acompanyament al metge que ha patit una agressió, tant des del punt de vista legal amb un advocat -començant per la redacció de la denúncia-, com de seguretat o psicològic. “El metge, quan contacta amb la unitat, està molt angoixat. De vegades, fins i tot necessita una primera resposta en matèria de seguretat”, va explicar el responsable de la UIVCM, Francesc Soto, qui va recordar que “el professional té un any per presentar denúncia” i va recomanar preparar-la i presentar-la per escrit.

Malauradament, la violència està cada cop més present a la societat i els atemptats contra agents de l’autoritat i treballadors públics en són una mostra més. “Aquesta crispació és molt difícil de combatre”, va afirmar l’inspector del Cos de Mossos d’Esquadra i cap. de la Comissaria del Districte Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, Jordi Silva, “La nostra aposta passa sempre per la denuncia, però encara es denuncia molt poc. Tenir vocació de servei públic no s’ha de confondre mai amb permissivitat davant les agressions i el mal tracte”, va afirmar.

L’inspector va recomanar algunes mesures preventives bàsiques, com ara acordar una paraula clau que pugui alertar entre companys d’una situació de risc, disposar d’accessos lliures i directes a les sortides, evitar la proximitat física o mantenir una actitud conciliadora i raonable amb els usuaris per tal d’informar, de manera convicent, dels motius pels quals, de vegades, no es poden complir les seves expectatives.

També va parlar de prevenció la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball i cap de Servei de Salut Laboral i Prevenció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Abadias va insistir que una prevenció eficaç requereix treballar i actuar des de diferents àmbits: des de la formació dels professionals en habilitats comunicatives o de maneig emocional, fins a accions de sensibilització i protocols d’actuació. També cal, a més, apostar per una arquitectura segura i per una coordinació eficaç amb els cossos de policia i amb serveis de seguretat privada.

“Hem normalitzat coses que no són normals”, va tornar a insistir Abadia, abans d’enumerar alguns dels principals factors de risc d’exposició a una situació de violència externa. L’experta va insistir que aquests factors poden començar en l’estructura de la mateixa organització (rigidesa, excés de burocràcia, gestió arbitrària, etc.). També hi hauria factors de risc lligats a les condicions i clima laborals i a la manca de recursos. En aquest sentit, Abadia va introduir un concepte molt interessant: va parlar de “seguretat psicològica”, en referència a les condicions que fan possible que un professional senti la confiança per expressar als responsables de la seva organització millores que són necessàries i que, en aquest cas, també impactarien en una millora de la seguretat.

Les expectatives poc realistes, així com la manca de control davant de situacions com ara males notícies serien altres factors de risc directament relacionats amb els usuaris. El qualsevol cas, Cristina Abadia va recomanar avaluar i establir quines són les “zones de risc” a cada centre, per tal d’aplicar-hi mesures pràctiques per a emergències, com ara la instal·lació dels anomenats “botons del pànic”.

La sessió també va comptar amb la intervenció de la Fiscal en Cap de la Fiscalia de Vilanova i la Geltrú, Gavà i Vilafranca del Penedès, Ana Mireya Gómez Baquero, que va recordar que “qualsevol víctima d’una agressió pot interposar-ne la denúncia” (a la policia, al jutjat i també a la fiscalia). La fiscal va explicar com valora el jutge si els fets denunciats tenen rellevància penal i quin és el procediment, en cas d’arribar a judici, tant per a delictes lleus com per als anomenats delictes menys greus. La fiscalia exerceix l’acusació pública, però va recordar que els professionals també s’hi poden personar amb el seu advocat de manera particular.

Gómez Baquero va parlar de multes i penes, així com de la possibilitat de sol·licitar mesures cautelars abans del judici o d’arribar a una sentència de conformitat sense judici. Va recordar que, malgrat que cada cop hi ha més jurisprudència en aquest sentit, és molt recomanable que als convenis laborals es reflecteixi una clàusula que reculli la consideració de “funcionari públic a efectes penals” de tots els professionals de la salut,-sense distincions entre personal funcionari i personal laboral-, per tal que les agressions de les quals són víctimes, es considerin atemptats a efectes legals.

La fiscal també es va aturar a abordar què passa amb totes aquelles denúncies que acaben arxivades i va avançar que la llei que està enllestint el Govern de la Generalitat serà molt positiva de cara a poder sancionar administrativament aquelles agressions que no es consideren delictes.

El director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut, Jordi Vilana, va presentar les dades registrades durant el 2025 a l’OSVASC a través del sistema de notificació al qual accedeixen professionals de centres sanitaris públics i privats i que, segons Vilana, hauria d’acabar d’arribar a la totalitat de centres al llarg d’aquest any. Del total de 3.039 agressions, el 80% van ser notificades per dones i el 90% van ser no físiques . El 61% es van registrar a l’atenció primària; el 29%, a hospitals, i el 10%, a altres àmbits, principalment, a emergències. El 27% van ser agressions notificades per metges i un altre 27%, per infermeres, mentre que el 23,5% van ser notificades per personal administratiu i la resta, per altres professionals.

Pel que fa als agressors, en tres de cada quatre episodis, es tracta d’usuaris o pacients i un de cada quatre són reincidents. El 63% són homes.

Propera llei amb sancions per als agressors i mesures de prevenció

El Govern de la Generalitat està enllestint una llei pròpia de prevenció i resposta a la violència exercida contra els professionals de la salut. La memòria de la norma ha estat recentment aprovada per l’executiu. La llei inclourà un règim sancionador per a les agressions que queden fora de la tipificació de delictes i que, per tant, queden sense resposta.

Segons va avançar el director general de Professionals de la Salut, Jordi Vilana, la llei també farà èmfasi en la necessitat de disposar d’un sistema integral de prevenció i establirà aquells aspectes dels quals s’han de dotar els centres sanitaris.

La reivindicació d’aquest tipus de legislació, que ja existeix en altres comunitats autònomes de l’Estat, ha estat una reivindicació constant del CoMB, que ha treballat i col·laborat sempre en aquesta direcció, aportant informació i la seva llarga experiència en l’atenció de casos d’agressions.

• Fotografies de la jornada