Notícies

Ja disponible el vídeo i el resum de la jornada 'Les sinergies professionals i el treball en xarxa'

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va acollir el passat dijous, 25 de gener, una jornada del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), sota el títol 'Les sinergies professionals i el treball en xarxa: experiències de present per millorar el futur'.

L'acte va permetre compartir 12 experiències d'èxit de treball conjunt, que exemplifiquen com treballar plegats permet millorar la qualitat assistencial, la continuïtat i l'accessibilitat:

12 experiències d'èxit de treball conjunt

• Cardiologia comunitària: nous models d’assistència. La metgessa de família de l’EAP Sant Josep, SAP Delta del Llobregat (ICS) i directora del programa assistencial de malaltia cardiovascular APiC Metropolitana Sud, Laia Alcober, i la cardiòloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Cristina Enjuanes, van destacar com a través de la formació dels equips, una aproximació interdisciplinària i la potenciació de les noves tecnologies han creat un model de cardiologia preventiva, corresponsable, comunitària, escalable i sostenible.
• Xarxa assistencial territorial: “Model Althaia”. La metgessa especialista en oncologia i directora mèdica de la Fundació Althaia, Montserrat Domènech, va explicar com el fet de tenir una població de referència en un territori molt extens ha portat cap a la implementació d’un model que aposta per la mobilitat dels professionals, la proximitat assistencial, l’autonomia territorial i dels centres i una visió integral que inclou assistència, recerca, docència i investigació.
• Creant futur: lideratge centrat en les persones i treball col·laboratiu entre els diferents àmbits assistencials – ACUT Barcelonès nord. La infermera i directora de l’ACUT Barcelonès nord, Diana Jaumeandreu, i la infermera i adjunta a la direcció de l’ACUT Barcelonès nord, Laura Baldó, van mostrar que, amb una direcció bidireccional, un bon clima laboral basat en el treball en equip i l’apoderament i el lideratge dels professionals, és possible aconseguir una millora de la productivitat i dels resultats, una atenció de qualitat i una més alta satisfacció del pacient.
•  Integració en docència. Un viatge en dos sentits. La metgessa de família i cap d’estudis del Consorci Sanitari Integral, Gemma Férriz, va destacar la importància que ha de tenir la formació, no només a nivell assistencial, sinó també en clau docent i va analitzar la demografia mèdica a Catalunya per definir les necessitats docents i la distribució de responsabilitats entre diferents professionals sanitaris i especialitats.
•  La taula de fragilitat a Catalunya: el valor afegit d’una atenció aguda individualitzada i coordinada. La metgessa de família i cap de l’Àrea del 061 Salut Respon del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), Núria Casalé, va explicar aquest model, basat en procurar una especial cura dels ciutadans institucionalitzats mitjançant la identificació de situacions d’especial risc i la incorporació d’un grup de treball amb la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, juntament amb professionals de diferents nivells assistencials i visions.
• Xarxa d’antídots, una experiència de col·laboració. La metgessa i cap del Servei d’urgències de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, Àngels Gispert, va detallar el funcionament estatal de la Xarxa d’Antídots, que suposa una experiència que amplia coneixements, facilita préstecs, simplifica la comunicació, millora la disponibilitat, redueix els costos i, en definitiva, beneficia el pacient. 
• Teledermatologia, l’experiència a Lleida. La cap de Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Rosa Maria Martí, va defensar l’ús de la teledermatologia com a única porta d’entrada de les derivacions des de l’atenció primària, atesa la seva rapidesa i utilitat per al diagnòstic i el tractament de les patologies i per a la priorització de les visites seleccionades.
•  Projecte P-ILHERDA: Model transversal Inter àmbits d’optimització antibiòtica. El cap de secció de la Unitat territorial d’infecció nosocomial i política antibiòtica, Alfredo Jover, va explicar el funcionament d’un projecte on estan representats metges d’especialitats com medicina familiar, pediatria i al·lergologia; infermeres; farmacòlegs i microbiòlegs clínics per lluitar contra les resistències antibiòtiques a la demarcació de Lleida i que ha aconseguit reduir el consum d’antibiòtics i, per tant, augmentar la seguretat assistencial i clínica i l’estalvi econòmic. 
• Teleictus-horitzó 2030. El cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Francisco Purroy, va exposar les línies clau d’un projecte estès a tot el territori català que ha garantit l’equitat en l’accés a les trombectomies i que implica el treball en xarxa de professionals de l’atenció primària, les urgències, la neurologia, el transport sanitari i la rehabilitació.
• Unitat de diabetis, endocrinologia i nutrició territorial de Girona: experiència pionera en la integració de tots els àmbits assistencials. La cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Mercè Fernández, va presentar una iniciativa que basa el seu èxit en oferir serveis de centre terciari, però amb presència territorial, en un paper central dels hospitals de dia, en una cartera de serveis consensuada i amb circuits clars i en un equip de professionals de diversos nivells assistencials que es tracten amb respecte, confiança i complicitat.
• Unitat d’imatge cardíaca avançada de l’Hospital Universitari. Josep Trueta de Girona: referent en imatge a la regió sanitària. El coordinador de la Unitat d’imatge cardíaca avançada de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, Sergi Moral, va explicar com el salt tecnològic i la digitalització ha permès a aquest centre de referència per a tota la demarcació de Girona millorar el treball en xarxa amb els hospitals comarcals i les àrees bàsiques de salut i arribar a més pacients.
• Un pas endavant en l’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO): l’equitat de tot el territori. L’intensivista del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del Grup d’Alta Complexitat del SEM, Eduard Argudo, va exposar com l’existència d’una xarxa que connecta centres de tot el territori català és la garantia que aquest servei, que reben pocs usuaris i que comporta un transport de pacients complex, arribi amb equitat i seguretat i doni bons resultats clínics.