Els poemaris solen cuidar molt l’aspecte físic de l’edició; joia i joier han d’integrar un conjunt. En aquest cas el volum té un bon format, una bella coberta, paper de qualitat i una composició gràfica adient.
L’autora dedica el llibre als seus fills i els recorda que viuen el seu temps. Alguns poemes ens duen de la nostra experiència fins a la incertesa; a la introducció afirma que som el que hem viscut i en el pròleg la professora de literatura Carme López també ho destaca. El conjunt de 75 poemes es clou amb la biografia de l’autora.
Des de la perspectiva de la maduresa, la recopilació del camí fressat, amb les vivències i emocions acumulades que encaren la fi del temps propi, rememora l’antic precedent de les vanitas, mentre la bellesa delicada de la vida flueix d’un cicle sense principi ni fi, que el títol ja permet intuir.