La narració, sense gosar afirmar que té elements autobiogràfics, ens immergeix en l’ambient mèdic de l’exercici de l’Hematologia dels anys setanta; la protagonista conrea aquesta especialitat. Tot l’entorn propi d’un servei hospitalari es descriu amb detall i dona cos al fil argumental. Des d’aquesta perspectiva, es tracta d’una novel·la d’ambientació mèdica, en què es citen malalties, proves diagnòstiques i mitjans terapèutics.
La trama ens situa en l’època de la Transició, amb ingredients que donen molta credibilitat al relat. Pels que la vam viure és ben versemblant. També ho són els personatges, que l’autor, afeccionat al teatre, presenta per ordre alfabètic al final de l’obra. En tot moment ens sembla viure en aquella Barcelona encara gris, que malda per emergir de l’autarquia.
El realt, estructurat en onze capítols, té com a eixos una relació adúltera i l’exercici professional en l’àmbit hospitalari. És l’obra d’un metge sobre metges i la vida. És de fàcil lectura i bon recomanar.