Aquesta obra és un recull de catorze contes breus i asimètrics; cap és gaire llarg i alguns, intercalats, són microrelats. Les obres anteriors de l’autor tenen aspectes que trasllada a aquesta darrera: la capacitat de resumir i el devessall de sentiments.
No hi ha pròleg ni el necessita. Els títols dels capítols uneixen l’escriptor i el conte. És la seva perspectiva, la d’un metge que ha vist molts pacients oncològics. Sota els encapçalaments es desgranen històries, instants, potser experiències que li permeten endinsar-se en les relacions humanes i, més enllà, albirar un futur incert, la incògnita final.
Cada lector es pot sentir atret per un o varis contes. O potser per tots. Em captiva “Tot acabarà tancat”, amb les cartes entre l’Anna i el Xavi, escrites en una primavera imprecisa, com l’actual.
Aquestes narracions curtes, contes, no deixen indiferent; hi trobem un món tancat en poques línies. Cada vegada que n’acabem un, els ulls se’ns acluquen i la ment fa giragonses.