La universitat, per definició, sempre és un espai docent i també de pensament crític i confrontació d’idees, àdhuc d’ideologies. La darrera etapa del franquisme va viure amb intensitat la militància de grups polítics ocults i molts estudiants en van ser simpatitzants en la cerca d’altres models de convivència social. Els moviments d’aquella època tenen continuïtat durant la Transició i per reacció al model oficial molts són republicans i d’esquerres; no tots. I una gran part teixeixen relacions amb activistes del país, àdhuc de fora. Aquesta és una lluita dels joves per la democràcia i cal que sigui recordada.
La novel·la ens immergeix en aquest món i en l’Hospital de Sant Pau i ens permet viure uns moments intensos, en què els ideals prevalen sobre les inèrcies de l’autarquia i la repressió. Sense dubte l’autor coneix bé aquest entorn i s’intueix que l’obra és memorialística.
Es tracta d’un treball ben escrit i estructurat, amb una trama realista que sadolla l’afany de distracció que hom cerca en una novel·la i alhora il·lustra sobre situacions i sentiments propis d’un món universitari que alguns hem viscut.