Aquesta no és una obra lírica més escrita per la mà sensible d’aquest pediatre, és un recull d’introspecció i de balanç. Amb els records encofurnats en capses de contingut remot, descobreix la darrera, la caixa negra, que com en les aeronaus enregistra els fets succeïts per evitar-ne altres en el futur.
La caixa negra evoca imatges profundes en moviment, oscil·lants com una flama que s’extingeix, ombres poètiques de moments quasi oblidats, rescatats en la darrera oportunitat.
La part final del llibre canvia a la prosa, i fa intuir que l’autor ja no podrà evitar res i necessita una justificació per superar l’esdevenidor.