Es tracta d’una narració en què l’autor és el protagonista. Descriu breument com es va fer metge i tot seguit, fent un gran salt vital, inicia el relat de la seva malaltia de Parkinson i el canvi de rol de metge a pacient. Es tracta d’una obra que no conté un text llarg i on res no hi és sobrer. Cadascun dels 16 capítols és la comunicació de vivències reals en clau de signes i símptomes i tot seguit unes conclusions, unes per capítol.
Contempla l’evolució de la seva malaltia neurodegenerativa en contextos sociofamiliars diferents; les conclusions citades, ben interioritzades, van adreçades a altres afectats de Parkinson, siguin o no metges; en aquest cas aquests consells són fruit de l’experiència, útils i molt propis de qui n’ha estat donant de tota mena durant l’etapa professional.
En conjunt és un llibre on es narren vivències, el dia a dia de la malaltia. Té una finalitat didàctica i ensenya a conviure-hi amb dignitat.
Les reflexions dels metges pacients són de molt interès i mostren l’altra cara del mirall, molt desconeguda dels que només contemplem la medicina des del confort del seient ubicat sempre al mateix cantó de la taula.