Aquesta obra va precedida per tres dedicatòries que dibuixen la personalitat de l’autor, i de dues cites, una de Proust i l’altra de Camus, que omplen el traç de color.
El gros del contingut són seixanta-vuit poemes en els què el més important no és la mètrica ni la musicalitat, ni tants sols l’extensió. Hi alterna la percepció impressionista de la realitat vívida amb la reflexió sobre la brevetat de l’existència, la decadència, la nostàlgia, la penombra, la remor llunyana, els records que s’esvaneixen...
Color i memento mori constitueixen dues vivències complementàries, tal vegada més properes a l’ocàs que a la matinada, en una ruïna que avança, inexorable, mentre tot el present esdevé passat.