L’autora dedica el llibre a la humanitat, que ha patit la pandèmia de la COVID-19. L’escriu a partir de mitjan 2021, quan es troba exercint a Perú i la tragèdia sembla no tenir fi. Els sentiments que li desencadena aquesta situació límit els escriu en trenta episodis molt breus, de tres o quatre pàgines cadascun. En conjunt, no es tracta només d’un relat propi de la narrativa, sinó de reflexions interrelacionades que afloren en moments diversos, escrites per a esbravar-se i no oblidar-les.
La visió de la pandèmia com a procés mòrbid, de la població que la pateix, dels professionals immersos en una situació límit, dels sistemes de salut desbordats, i sobretot, dels valors humans que donen resposta la malaltia i a les seves conseqüències, queden plasmades en aquesta obra.
No es tracta d’una anàlisi científica i objectiva dels fets, sinó de pensaments que emanen de l’emotivitat de qui alhora pateix com a malalt potencial i com a agent de salut, de qui viu una devastació històrica i confia en els ressorts de l’espècie per a superar-la.
La successió de capítols molt breus fa que sigui de lectura molt àgil. Tots els que vam viure la pandèmia hi podem trobar la petja que ens va deixar.