Notícies

COVID-19 malaltia professional

La COVID-19 s’equipara a malaltia professional a efectes de prestacions per als professionals de la salut

El Consell de Ministres ha aprovat aquesta setmana un Reial Decret Llei amb noves mesures econòmiques i socials, entre les quals s’ha inclòs la consideració de la COVID-19 com a malaltia professional per als professionals de la salut a efectes de prestacions. Des dels inicis de la pandèmia, ha estat una reivindicació constant de la professió mèdica el reconeixement normatiu de la COVID-19 com a malaltia professional. En aquest sentit, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ja s’havia adreçat ,de manera expressa, reclamant-ho per carta en dues ocasions a l’exministre de Sanitat, Salvador Illa 

Així doncs, la norma ara aprovada és un pas més que dona més seguretat al personal sanitari a l’hora d’acreditar que el contagi s’ha produït en l’exercici de les seves tasques professionals, ja que, des d’ara, ja es presumeix que el contagi del personal sanitari s’ha produït com conseqüència de la seva feina i, per tant, les prestacions de què pugui gaudir seran les pròpies de la malaltia professional.

En concret, la norma indica que els professionals que prestin serveis a centres sanitaris i sociosanitaris i que hagin contret el virus SARS-CoV-2 des de la declaració de la pandèmia internacional per part de l’OMS (30 de gener de 2020) i fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària, tindran les mateixes prestacions que la Seguretat Social atorga als afectats per una malaltia professional (art. 6). Aquest mateix tractament també li és reconegut al personal sanitari que presta serveis a la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut, a la inspecció mèdica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i al personal sanitari de l’Institut Social de la Marina (ISM) (disposició addicional tercera).

Segons estableix la norma, els serveis de prevenció de riscos laborals hauran d’emetre l’informe corresponent on es faci constar que el treballador, en l’exercici de la seva professió, ha estat exposat al virus. En el cas del personal sanitari dels serveis d’inspecció dels Serveis Públics de Salut, de l’INSS i de l’ISM, caldrà fer constar que s’ha prestat atenció a malalts contagiats pel virus.

Així doncs, l’informe i constatació del contagi, dins del període abans indicat, implica una presumpció del caràcter professional de la malaltia, sense necessitat d’acreditar res més i sense que les entitats responsables del pagament de la prestació puguin destruir l’esmentada presumpció.

Cal recordar que fins ara, mitjançant el Reial-Decret Llei 28/2020 ja s’havia establert una presumpció d’accident de treball de la COVID-19 contret pel personal sanitari, però la norma que acaba d’aprovar-se té implicacions que incrementen la protecció a efectes de prestacions de la Seguretat Social i donen més seguretat quant al reconeixement de la relació de causalitat entre les tasques professionals i el contagi que determina que les prestacions causades siguin les pròpies d’una malaltia professional.

En aquest sentit, en relació amb la protecció i les prestacions, cal destacar els següents aspectes:

  • Consideració d’alta de ple dret a efectes de l’accés a les prestacions de la Seguretat Social.
  • No exigència de períodes de cotització mínima a efectes de l’accés a les prestacions de la Seguretat Social.
  • Càlcul de les prestacions prenent com a base reguladora el salari real, incloses les hores extraordinàries de l’últim any.
  • La prestació per incapacitat temporal es percep des de l’endemà de la baixa.
  • A efectes de les prestacions de viduïtat i/o d’orfandat, es presumeix que la mort que dona dret a les prestacions als familiars del finat ha estat deguda a la malaltia professional quan el finat hagués estat qualificat com a incapacitat permanent absolut o gran invàlid per malaltia professional. És a dir, es presumeix que la mort està connectada a la malaltia professional, prèviament reconeguda, i, per tant, es reconeixen les prestacions de viduïtat i/o orfandat amb les millors condicions possibles per a les malalties professionals. Davant la resta d’incapacitats permanents, parcial o total, s’exigeix la prova de la connexió entre la malaltia professional i la mort. Aquesta prova pot ser admesa encara que hagin passat més de 5 anys des del reconeixement de la malaltia professional, a diferència del que passa en el cas del reconeixement com a accident de treball, en el qual no s’admet la prova transcorreguts més de 5 anys.

Així doncs, la nova normativa millora significativament la protecció dels professionals exposats al virus i, sens dubte, és una excel·lent notícia per al personal sanitari ja contagiat i que pateix persistentment o ha patit la malaltia. El CCMC considera que es tracta d’un pas molt important i confia que sigui l’avantsala d’un futur enquadrament de la COVID-19 com a malaltia integrant de la llista de malalties professionals de l’Estat, per fugir, si més no, de la limitació temporal que encara disposa la norma ara aprovada. El CCMC mantindrà les seves reivindicacions en aquest sentit.