Notícies

Formació Sanitària Especialitzada: un model d’èxit amb marge de millora

• El CoMB promou el debat i la reflexió al voltant del sistema de formació dels metges especialistes en una jornada on docents i residents van analitzar els reptes de futur d’aquest model

Cal defensar el model de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), però també cal repensar-lo i promoure un canvi de paradigma per tal de millorar-lo i d’enfortir-lo. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la jornada “La formació sanitària especialitzada a Catalunya”, que va tenir lloc al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) el passat 12 de març i que va comptar amb la participació dels principals actors implicats en aquest sistema: residents, tutors, docents, caps d’estudi i representants de l’Administració, entre d’altres.

La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va donar la benvinguda a l’acte i va recordar que, malgrat que “el model actual de FSE és un sistema d’èxit, està obert a millores i cal repensar-lo”. En aquest sentit, la doctora Bisbe va animar tots els implicats a ser crítics amb el model i a fer-hi propostes per tal que sigui viu. Va destacar que, quan un metge acaba la residència, “ha de tenir el màxim nivell de competència de la seva especialitat i, per tant, cal que la FSE sigui mesurable i revisable”. “Per arribar a l’excel·lència, aquesta etapa de formació no només ha d’abastar coneixements, sinó també soft skills, com empatia, comunicació, compassió i humanisme”, va afirmar.

A continuació, va intervenir el director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilana, qui va coincidir en el fet que tenim “un bon sistema de FSE”, però també va alertar que “hem de ser capaços de fer-hi un canvi de paradigma”. Segons Vilana, “la FSE ha de tenir màxima qualitat, ha de ser diferencial i ha de destacar”, atès que “un dels principals objectius del sistema sanitari català és ser capaç d’identificar el talent i fidelitzar-lo per tal d’atreure els millors professionals”. Per cloure la presentació de la jornada, la presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo, va agrair la presència a l’acte dels diversos coordinadors docents, caps d’estudi, tutors i residents, tot recordant que “reflexionar sobre la FSE requereix una mirada polièdrica”.

On som i on volem anar?

La cap d’estudis del Consorci Sanitari Integral (CSI) i vocal de la Junta de Govern del CoMB, així com principal impulsora de la jornada, Gemma Férriz, va introduir la primera taula rodona de l’acte, sota el títol “La FSE a Catalunya. On som i on volem anar?”. La doctora Férriz va fer un breu repàs dels més de 50 anys d’història del sistema MIR i, per animar el debat, va aclarir que el principal objectiu de l’acte no era fer una classe magistral, “sinó parlar i debatre”.

La secretària de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet, va oferir un marc general situant el context de la demografia mèdica i recordant que actualment “manquen metges d’algunes especialitats concretes, així com en algunes zones concretes del territori”. Davant reptes com la jubilació d’una gran cohort de professionals, la manca d’homologació de títols d’especialistes provinents de països extracomunitaris o els efectes del districte universitari únic, la doctora Miravet va demanar canvis normatius i instruments que permetin fer “una planificació de la necessitat de professionals més acurada, a mig i a llarg termini”.

El responsable de FSE de la Direcció General de Professionals de la Salut, del Departament de Salut, Fernando Arméstar, va fer una anàlisi del mapa docent català i va posar el focus tant en la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) com, en general, en l’àmbit de l’atenció primària, i va afirmar que “cal enfortir aquestes àrees i enfocar recursos i mesures per fer-les més atractives”. Arméstar va enunciar problemes de la FSE com la concentració de centres a l’àrea metropolitana de Barcelona o l’excés de burocràcia i va cloure la seva ponència afirmant que “és necessari crear aliances on tots hi guanyem i treballar amb visió de país.”

Precisament de la docència al territori, més enllà dels centres terciaris, va parlar el cap d’estudis d’Althaia – Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Ramon Santisteve, qui va recordar que “fora de l’àrea metropolitana de Barcelona també hi ha vida”. Santisteve va afirmar que “als centres mitjans, tant la FSE com el procés assistencial són dinàmics i directes i poden competir en qualitat formativa i proximitat docent”.

Per acabar aquesta primera taula rodona, la cap d’estudis de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària (UDMAFiC) del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i presidenta de la Xarxa d’Unitats Docents de Catalunya, Araceli Griñó, va reclamar “canvis formatius al grau de Medicina per incrementar el prestigi acadèmic i professional de l’atenció primària”, així com la necessitat de “generar projectes professionals atractius” en aquest àmbit assistencial per retenir-hi el talent.

La revolució digital

L’impacte de la revolució digital en la FSE va ser el tema de la conferència que va oferir Genís Roca, consultor i professor especialitzat en processos de transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital i president d’Accent Obert. Roca va il·lustrar les diverses transformacions digitals que ha viscut el sistema sanitari, des de l’aparició dels primers ordinadors a les consultes mèdiques, l’any 1990, a l’arribada de la recepta electrònica, l’any 2010, o el desenvolupament de “La Meva Salut”, l’any 2019. La propera gran transformació digital, segons l’expert, serà “la incorporació a la tasca diària d’eines d’intel·ligència artificial entrenades per consultar problemes molt específics”, fonamentalment assistents i simuladors que “s’hauran d’incorporar al procés d’aprenentatge dels professionals, així com al seu pla de formació com a residents”.

El dia a dia de la FSE

Mar de Pablo va moderar la darrera taula rodona de la jornada, sota el títol “El dia a dia de la FSE. Quins problemes tenim i com els podem solucionar?”. A la taula, hi van intervenir metges i metgesses residents de diverses especialitats i centres i membres de la Secció de Metges MIR i Metges Joves: Marc Albiol, Ramon Camps, Marrietje Carranza i Ariadna Garreta. Els residents van compartir les seves experiències en la formació MIR i van destacar com a principals punts crítics la sobrecàrrega assistencial, l’adaptació dels programes docents, l’heterogeneïtat entre unitats docents i centres, les diferències entre les especialitats anomenades “grans” i “petites” (pel volum de professionals que mouen) i la variabilitat en el grau d’autonomia i supervisió o d’exposició a casos clínics dels residents.

Els joves metges també van aportar algunes propostes concretes i aplicables per intentar alleujar aquestes qüestions, com ara implantar un control real de la càrrega assistencial i un còmput de les hores treballades, blindar el temps per a la formació i la docència, definir les funcions dels residents, revisar el sistema de guàrdies, homogeneïtzar la formació a tots els centres, repassar els mínims docents i garantir que es compleixin o incorporar tecnologia que faciliti i automatitzi processos.

El cap d’estudis de la UDMAFiC d’ACEBA, Albert Casasa, va afirmar que “el 80% de l’ofici de metge s’aprèn a la pràctica clínica, al costat dels tutors” i va reclamar formació en docència per als tutors i un reconeixement de la seva tasca com a mèrit professional. Per la seva banda, el director de la Fundació Galatea (FG), Antoni Calvo, va declarar que la FG atén metges residents afectats per problemes com la sobrecàrrega assistencial, els canvis de rol o conflictes relacionals. “Els metges no han estat educats en l’autocura; cal incloure-la dins dels programes formatius”, va declarar.

A la cloenda de l’acte, Gemma Férriz va defensar que la FSE és “un sistema ferm, homologable, avaluable i sòlid, tot i que també és millorable” i va destacar que “cal posar en valor el paper del CoMB com a aliat estratègic en la tasca docent, així com la seva voluntat de participar en la millora de la FSE”. “La docència ha de ser de qualitat, ha d’arribar a tot el territori i ha d’estar basada en els valors del professionalisme”, va finalitzar Férriz.

 

 

 

View this post on Instagram

A post shared by Col·legi de Metges de Barcelona (@combarcelona)