Notícies

Els metges d’estètica informen sobre els tractaments més freqüents que han de ser fets per metges

La secció de Metges d’Estètica del CoMB informa sobre els tractaments més freqüents que han de ser fets per metges

  • La secció de Metges d’Estètica del CoMB identifica en una infografia quins són els 10 procediments estètics més habituals i recorda que són actes mèdics i que, per tant, han de ser realitzats per metges col·legiats i en centres autoritzats
  • L’increment de la demanda d’aquests procediments, el desconeixement per part de la població i la desinformació a les xarxes afavoreixen l’intrusisme en la medicina estètica i posen en risc la salut i seguretat dels pacients
  • Entre els deu tractaments estètics més demandats que han de ser practicats per metges, es troben les injeccions de neuromoduladors, d’àcid hialurònic i d’estimuladors de col·lagen; la col·locació de fils tensors o els microempelts de cabell

La secció de Metges d’Estètica del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), en el marc de la campanya contra l’intrusisme impulsada aquest any pel CoMB, ha elaborat un material gràfic informatiu, que ha presentat avui en roda de premsa, on s’especifiquen quins són els deu tractaments estètics més habituals que han de ser realitzats per metges col·legiats. L’objectiu és ajudar els potencials usuaris a identificar de manera clara aquests procediments com a actes mèdics que, per tant, han de ser realitzats per metges col·legiats i en centres autoritzats. En un context d’increment de la demanda, de desinformació a les xarxes i d’elevat nivell d’intrusisme, els metges de la secció col·legial manifesten la seva preocupació per la salut i la seguretat dels pacients.

Segons es desprèn de l’informe de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME) Percepción y uso de la medicina estética 2023, existeix un desconeixement important entre la població al voltant de què es medicina estètica i quins tractaments pertanyen a l’àmbit de la medicina estètica. Es constata la confusió entre els tractaments estètics mèdics i aquells que no ho són, així com sobre els perfils professionals que els han de realitzar.

Segons la definició que en va fer el Departament de Salut, “la medicina estètica inclou el conjunt d’actes, tècniques i procediments mèdics no quirúrgics dirigits a millorar totalment o parcial els aspectes inestètics o jutjats així pel pacient, com els estats de disconfort general que són conseqüència de l’envelliment fisiològic, amb la finalitat d’aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic, que han de configurar un estat òptim de salut”.

Entre els deu tractaments de medicina estètica que la secció col·legial ha inclòs com a més habituals a la seva infografia, es troben les injeccions de neuromoduladors (bòtox), d’àcid hialurònic i d’estimuladors de col·lagen; la col·locació de fils tensors a la cara o al cos , l’ús de dispositius de llum per tractar la pell (excepte per a depilació), com el làser o la llum polsada intensa (IPL), o els microempelts de cabell. Cal destacar que també es troben entre les intervencions més freqüents realitzades per professionals de la medicina estètica les derivades de complicacions i seqüeles sorgides arran de tractaments estètics realitzats per persones que no són metges.

Des de la secció col·legial de Metges d’Estètica del CoMB alerten que els procediments estètics mèdics, tant els esmentats a la infografia com d’altres, requereixen l’ús de productes sanitaris que han de tenir garantia de procedència, conservació, etc., així com de medicaments de prescripció mèdica que només poden ser indicats després de realitzar un diagnòstic. D’altra banda, també recorden que tant la realització d’aquest tipus de tractaments com la resolució de qualsevol complicació exigeixen coneixements que només pot oferir un metge.

El CoMB va posar en marxa el juny passat la campanya #MesqueunTítol per combatre l’intrusisme en l’àmbit mèdic –demanant, també, penes més dures per a aquest delicte– i per posar en valor la col·legiació. El CoMB ha constatat en els darrers anys un increment significatiu del nombre de casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic. Actualment, la corporació es troba personada en 17 procediments penals per aquest delicte, dos dels quals estan relacionats amb la medicina estètica. D’altra banda, darrerament, el CoMB també ha efectuat 8 denúncies davant de l’administració sanitària per exigir la inspecció de centres en què s’han detectat irregularitats relacionades amb la medicina estètica, amb sospita de la possible comissió de delictes d’intrusisme.

L’exercici de la professió de metge requereix la col·legiació. El procés per verificar la documentació necessària per poder exercir com a metge és molt rigorós. El registre com a metge col·legiat “en exercici” i, per tant, amb l’habilitació corresponent, és l’única garantia que la persona en qüestió es troba en condicions i és apta per exercir la professió mèdica. El registre de col·legiats és públic i incorpora tots els metges inscrits al col·legi professional corresponent, després de la verificació oportuna de la documentació i de l’habilitació per a l’exercici. Tots els ciutadans poden accedir a aquest registre, una consulta que, en el cas del CoMB, es pot fer de manera senzilla a través de la web col·legial.

 

Més informació

Decàleg '10 tractaments estètics freqüents que han de ser realitzats per metges'