Aquesta obra és fruit d’una trajectòria vital que s’atura en alguns moments del temps viscut i en els records del camí. Sovint, quan el metge arriba a la jubilació, reflexiona sobre el passat i el transforma en obra escrita.
El contingut és rutilant i el fil conductor del text trena l’emotivitat i l’estètica. Els records dels petits detalls amaren els rims, units pel sentiment que encunya cada mot.
Les vies bessones de la portada ens duen, amb rims breus i precisos, per les travesses que es projecten en la infinitud de la vida, des d’allò conegut i ja llunyà, i es perden en l’horitzó incert.
Els cinc capítols teixeixen un relat poètic de cadència pausada, que convida a la relectura de cada vers fins a fer-lo nostre.
És un llibre petit i breu, que conté un món tan extens que vessa i ens omple.