Un metge il·lustre
Xavier Sierra fou un dermatòleg molt ben format, deixeble del catedràtic de Dermatologia de la Universitat Complutense de Madrid, el doctor Josep Cabré, que era deixeble del catedràtic de la Universitat de Barcelona Xavier Vilanova.
Nascut a Girona el 1952, va anar a viure a Reus als 12 anys, on s’havia desplaçat la seva família. Reus satisfà les inquietuds culturals del jove Xavier. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i als hospitals de Sant Pau i Vall d’Hebron, i fa el seu període de formació de postgrau en Dermatologia amb el professor Cabré, amb qui passa quatre anys. Confessa que Cabré no fou únicament el seu mestre, sinó un amic. També fa estudis pràctics a París. Treballa i es doctora a Madrid el 1980 i torna a Catalunya perquè aconsegueix el 1981 una plaça de dermatòleg a Terrassa, ciutat que es convertirà en la seva ciutat d’adopció.
El seu interès per la història i per l’art es manifesten al principi en les seves publicacions sobre història de la dermatologia i per impulsar iniciatives culturals dins de les activitats que organitzen les societats estatals i catalanes de dermatologia. Es llicencia en Humanitats per la UOC el 2009.
Els últims quinze anys de la seva vida, Xavier Sierra té una activitat molt intensa en el camp de les humanitats mèdiques. El 2014 crea un blog d’aparició diària que porta el seductor nom d’Un dermatòleg al museu, en què fa comentaris artístics, històrics i mèdics de peces de museus d’arreu del món. Aquest blog té un gran èxit entre metges i lectors en general, i converteix Sierra en un divulgador reconegut. El 2018 se li concedeix el premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona; el 2020 és nomenat president del patronat de la Fundació Museu de la Història de la Medicina de Catalunya i redactor en cap de la revista Gimbernat d’història de la medicina, i el 2021 rep la Medalla d’Honor de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i és elegit membre corresponent de la reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Finalment podem mencionar que durant els mesos de confinament per la COVID, en Xavier va escriure cada dia una poesia i en va fer un poemari.
Estretament vinculat amb Girona, Reus i Terrassa, ha dedicat la seva vida als pacients, a la llengua, a la cultura i al país, fins que la mort ha segat una trajectòria que encara tenia molta embranzida.
L’estoïcisme i la dignitat amb què ha suportat la malaltia, que no li ha interromput la seva activitat fins al darrer moment, són dignes d’admiració i d’elogi, com la seva vida.
Obituari publicat a La Vanguardia el 5 de gener de 2024