Obituaris

Dr. Jacint Reventós i Conti

(1928-2013)

El doctor Jacint Reventós i Conti va ser un destacat cirurgià toràcic amb formació internacional, a més d’un prolífer escriptor. Era fill del destacat metge doctor Cinto Reventós i Bordoy, qui era assistent habitual de les tertúlies del cafè del Quatre Gats, on va iniciar amistats amb molts dels components artistes i intel·lectuals. Destacà la seva amistat amb la família Picasso, que el dugué a crear la fundació Picasso-Reventós, unint la medicina i l’art. En els seus últims anys es va dedicar a la gestió sanitària en diferents llocs de responsabilitat.

Jaume Reventós i Puigjaner, Metge i investigador, Hospital Vall d’Hebron

El passat dijous dia 6 de juny, va morir en Jacint Reventós i Conti, a la seva casa de Sant Gervasi, envoltat dels seus tres fills, Anna, Cinto i Maria. Tenia, finalment, la mort que sempre havia dit que li agradaria tenir, lluny, però, dels hospitals als quals havia dedicat tota la seva vida professional. 

Com escriu ell mateix a les seves memòries: “Vaig néixer a Barcelona el novembre de 1928 en el si d’una família benestant. El meu pare era un metge molt conegut a Catalunya, un dels iniciadors de l’especialitat de tisiologia al país, i gaudia d’enorme prestigi social.” El pare, Cinto Reventós i Bordoy, va ser regidor i diputat provincial, i col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat en l’organització de la sanitat catalana. Sempre ens recordava, també, que el seu avi, l’Isidre Reventós i Amiguet, havia signat les Bases de Manresa.

A començaments del segle xx, el pare d’en Cinto i un dels seus germans, de nom Ramon, eren assistents habituals de les tertúlies del cafè dels Quatre Gats, on varen iniciar una gran amistat amb molts dels seus components artistes i intel·lectuals, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Pablo Picasso, Eugeni d’Ors, Pablo Gargallo, Joaquim Sunyer, i altres. La seva infantesa transcorregué sense gaires enrenous, llevat del sotrac que representà per a tothom la guerra civil espanyola. 

Els records d’aquells anys els va plasmar, conjuntament amb el seu cosí Joan Reventós, en un llibre que porta per títol: Dos infants i una guerra, en el qual els autors ens presenten sengles relats de com varen viure la guerra civil espanyola, des dels dos costats, en els quals, per circumstàncies diverses, els va tocar passar els tres anys que durà. Amb els antecedents que ja he esmentat, no és estrany que en Cinto decidís estudiar Medicina, alhora que la seva vida es vinculava per sempre més a l’art i als artistes, a més de fer sempre palesa la seva catalanitat en qualsevol dels àmbits en què es bellugava. 

Un cop llicenciat, i amb els antecedents de l’especialitat que tenia el seu pare, va decidir formar-se en cirurgia toràcica, especialitat mèdica emergent en aquells moments que, a diferència d’ara, també incloïa la cardíaca. Es va vincular a cirurgians coneguts que, des de la cirurgia general, estaven anant cap aquesta subespecialització, com ho foren a Sant Pau, en Tomàs Lorenzo, deixeble de Corachán, o el doctor Josep Masferrer, a l’Aliança. També treballà intensament amb el doctor Josep Soler Roig a l’Hospital de Sant Pau. 

 La inquietud per formar-se millor i de progressar en les noves tècniques de la cirurgia toràcica i cardíaca van dur en Cinto a fer diverses estades en centres estrangers, primer a França —a Lió, concretament—, on va treballar amb el professor Paul Santy, a l’Hôpital Eduard Herriot. Posteriorment, també féu una estada al Centre Chirurgical Marie Lannelongue de París, on va poder aprendre els primers coneixements de la circulació extracorpòria experimental. 

No fou fins l’any 1959 que decidí travessar l’Atlàntic per continuar formant-se en centres importants dels Estats Units. Minneapolis, a l’estat de Minnesota, fou el seu primer destí. Havia contactat amb el servei de cirurgia cardíaca del doctor Walton C. Lillehei, a l’University Hospital. Allà, en Cinto continua la seva formació en cirurgia cardíaca i toràcica, però també es vincula força a la recerca en el laboratori de cirurgia experimental. Posteriorment, un cop acabada la seva estada a Minneapolis, completà aquesta formació amb estades més curtes en altres centres nord-americans, com foren la Mayo Clinic, el Presbiterian Hospital de Houston o altres hospitals vinculats a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore o a la McGill University de Mont-real, al Canadà (...). 

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web