Obituaris

Josep Maria Arimany Ridaura

(1927-2018)

Resumir en unes simples paraules l’extensa biografia sobre el perfil humà del Dr. Arimany, així com voler descriure en poques paraules el llarg recorregut del personatge, fora inimaginable. D’aquí el reduccionisme imposat, per tal de ressaltar succintament els seus trets fonamentals, tant pel que fa a la persona, com al seu propi àmbit professional.

Miquel Vilardell i Jaume Portús

El passat dia dotze de febrer, moria a la ciutat de Vic, després d’una vida longeva que arribava als 91 anys, el que fou un metge uròleg exemplar i no menys singular, vinculat des de molts anys amb el Col·legi de Metges de Barcelona.

Resumir en unes simples paraules l’extensa biografia sobre el perfil humà del Dr. Arimany, així com voler descriure en poques paraules el llarg recorregut del personatge, fora inimaginable. D’aquí el reduccionisme imposat, per tal de ressaltar succintament els seus trets fonamentals, tant pel que fa a la persona, com al seu propi àmbit professional. 

Home que li agradava la història, la cultura, amant també de les idees i de les lletres, ho demostrava, segons explica un company, l’interès que en el seu dia, en l’etapa d’estudiant a la Universitat de Salamanca, no escatimava el temps per rastrejar els famosos incunables, a més dels manuscrits d’un passat immemorial.

De caràcter extravertit, era un clàssic doctor, reconegut com a model de distinció, tocat amb una vestimenta llampant amb aires de cosmopolita. 

Destacava per la seva manca de complexos i era distant dels perjudicis estèrils, sempre ferm i compromès amb els seus pensaments i sentiments, defensant-los a ultrança.

Compromès amb les seves conviccions religioses, no exemptes de sintonia amb la moral i la ètica, res impedia que la seva actitud fos respectuosa amb el corrent prosaic de noves generacions aparegudes.

Observador de les coses i adornat per una clara empatia, fou un autèntic comunicador, que es guanyava l’interès, l’atenció i l‘estima de la gent que el consultava o amb qui sovint coincidia. Ocurrent, simpàtic, conciliador, i de memòria privilegiada, era admirat talment com una icona entre els tertulians de tot signe, fent honor d’una gran pedagogia, ungida amb bàlsam de proximitat i populisme.

Personatge enamorat de la seva ciutat, presumia de vigatà, i ho era dels que s’anomenen de soca-rel. No és estrany que de jubilat, l’emblemàtica plaça major de Vic, fos el fòrum escollit per a la trobada amb amics, repassant els esdeveniments i assaborint el primer cafè del dia.

Gràcies a la seva vitalitat, capacitat i dinamisme, va ser capaç de tirar endavant projectes ambiciosos, impulsant alhora una amalgama incomptable d’iniciatives que encara avui perviuen. El fet és que tot aquest llegat, escriu en part la llarga i prolífica miscel·lània cívica i professional de la seva vida.

El seu lligam amb la ciutat, n’és prova també el seu pas com a regidor de l’ajuntament durant quatre anys. Empès per la voluntat popular, prioritàriament es va postular com a defensor del model sanitari del país, fent avançar polítiques per millorar la qualitat assistencial del seu Vic natal.

De la seva etapa professional, durant molts anys l’emplena el metge  com a tal, exercint l’especialitat d’urologia, a l’Aliança de Barcelona i de Vic, respectivament.

Més tard fou Director General adjunt de l’antiga Clínica Quinta de Salud la Alianza, i posteriorment  Director Mèdic de la Clínica Aliança de Vic. Director d’Assepeyo. Metge uròleg a l’Hospital de Puigcerdà.  Metge de diverses empreses, etc. etc.

Fidel defensor del món col·legial, fou l’artífex de la instauració de la seu del Col·legi de Metges de Barcelona a Vic, propiciant a més l’adquisició del local i les instal·lacions, i passant a presidir la Delegació Col·legial de la Comarca d’Osona.

Com a fet singular, fou reconegut amb la Medalla Institucional de la UVIC, per la seva contribució a la instauració dels estudis Universitaris de Vic. A ell es deu l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris d’Osona, precursora de l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona. Va formar part també, del grup impulsor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar.

La última i més preuada recompensa li vingué a les acaballes de la vida, quan aquell somni d’autèntica premonició que el perseguia, es feu realitat amb la flamant nova Facultat de Medicina de la UVIC-Universitat Central de Catalunya. Més encara, sabedor que un dels artífexs, de ben segur el més significat, dels que ho aconseguiren, era un dels seus fills, el Dr. Josep Arimany Manso.  

Com a colofó dels trets rellevants del Personatge, seria injust deixar d’esmentar el fet primordial que va emplenar amb escreix,  el gruix important de la seva vida.

Sabem que modestament agrairia ser recordat com el que ha estat: Una persona bondadosa, despresa, mai desaprensiva, propera amb els malalts i feliç d’haver exercit la medicina.  

El Col·legi de Metges de Barcelona, i de ben segur tots els seus membres i demés companys, ens sentim apanats per la pèrdua d’un home bo, d’un metge que ha honorat la professió, deixant un llegat d’humanisme, i fins i tot de prestigi pel nostre col·lectiu.

Des d’aquesta instància, transmetem el condol més sincer a tots els familiars i amics. 

Descansi en pau.

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web