Anar a l'Inici

Servei d'Informació Col·legial - Núm 114 - març-juny 2005

Commemoració del COMB

Els metges de Barcelona homenatgen el doctor Duran i Jordà
En commemoració del centenari del seu naixement

  El Col·legi de Metges de Barcelona, a iniciativa de la Societat Catalana de Transfusió Sanguínia, va celebrar, el passat 27 d'abril de 2005, un acte de commemoració del centenari del naixement del doctor Frederic Duran i Jordà, pioner de la transfusió sanguínia a Espanya. A l'acte es van adherir la Societat Catalana d'Hematologia, que presideix Benet Nomdedeu, i la Societat Catalana d'Història de la Medicina, que presideix Víctor J. Marí.
En la commemoració del centenari del doctor Duran i Jordà van intervenir: Miquel Bruguera, president del COMB, que va presentar l'acte; Víctor J. Marí que va parlar sobre la formació acadèmica del doctor Duran i Jordà; Moisès Broggi, expresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que va ressaltar la importància de l'obra del doctor Duran en la creació dels bancs de sang; Josep M. Massons, expresident de la Societat Catalana d'Història de la Medicina, que va detallar els seus contactes amb el doctor Duran i Jordà, i Miquel Lozano, expresident de la Societat Catalano-Balear de Transfusió Sanguínia, que va analitzar el passat i l'actualitat de l'obra del doctor Duran.
L'acte va comptar amb la presència de familiars del doctor Duran i de la seva filla, Carola Duran i Tort. A continuació reproduïm la intervenció de Miquel Bruguera.

 



Pòster exposat a la seu del COMB amb fotografies de les aportacions del doctor Duran i Jordà.



Exposició sobre el Dr. Duran i Jordà.



D'esquerra a dreta, Miquel Lozano, expresident de la Societat Catalano-Balear de Transfusió Sanguínia; Víctor J. Marí, president de la Societat Catalana d'Història de la Medicina; Miquel Bruguera, president del COMB; Moisès Broggi, expresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i Josep M. Massons, expresident de la Societat Catalana d'Història de la Medicina, en l'acte de commemoració del centenari del doctor Duran i Jordà.

Aquest homenatge al doctor Duran i Jordà, que hem organitzat conjuntament la Societat Catalana de Transfusió Sanguínia i el COMB, està molt justificat, no únicament perquè aquest any en fa cent que va néixer, sinó també perquè pretén compensar en una mínima part el fet que Duran i Jordà, quan era viu, no va rebre gaires homenatges, ni reconeixements, malgrat la seva gran contribució al desenvolupament de la transfusió sanguínia, per la qual cosa hauria d'estar amb tot el dret a la galeria de metges il·lustres de Catalunya, si aquesta galeria existís.
No n'hi van fer d'homenatges, perquè Duran i Jordà, que era catalanista i d'esquerres, de fet va ser militant del PSUC, va ser un dels perdedors de la guerra civil, i el record dels perdedors va intentar ser esborrat pels vencedors. Duran i Jordà va morir l'any 1957, als cinquanta-dos anys, i no va poder beneficiar-se, com tants d'altres d'una tornada a Catalunya, on se li reconeguessin els seus mèrits, com va succeir amb altres exiliats, com Josep Trueta, l'amic de Duran i Jordà durant el seu exili a Anglaterra, o escriptors com per exemple en Tísner, en Pere Calders, en Bladé Desumvila o en Benguerel.
De Duran i Jordà només tenim per mantenir el seu nom en la memòria col·lectiva dels catalans un carrer a Sant Just Desvern i una biografia escrita per l'hematòleg i transfusor Joan Grífols i Espés, qui va dedicar molts anys de la seva vida a acumular informació sobre Duran i Jordà, entrevistant-se amb la gent que l'havia conegut, entre els qui voldria citar Josep Carol, escriptor nascut a Martorell que va ser el primer que va escriure una breu biografia de Duran i Jordà l'any 1978 a La Vanguardia.
El doctor Grífols, malauradament, va morir poc temps després de publicar el llibre. Segur que s'hauria alegrat avui veient aplegada molta gent per honorar un personatge que ell admirava. En memòria del doctor Grífols, al final d'aquest acte repartírem uns quants exemplars del llibre dedicat a Duran i Jordà, titulat Frederic Duran i Jordà, un mètode i una època, publicat el 1997, que va ser presentat en aquest mateix saló d'actes.
L'única institució catalana que va fer un reconeixement als mèrits de Duran i Jordà va ser l'Institut d'Estudis Catalans, que li va concedir l'any 1947 el premi Prat de la Riba per un treball que no tenia res a veure amb la transfusió, sinó dedicat a la histopatologia de l'epiteli de les mucoses digestives, que va fer quan estava a Manchester. L'any 1950 va ser nomenat Acadèmic corresponent de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Duran i Jordà, acabada la guerra, va haver d'exiliar-se. Ho va fer a Anglaterra, que només acollia gent que ja havia destacat en la seva professió. Malauradament no va poder seguir amb la transfusió sanguínia, encara que els seus treballs van influir molt en una hematòloga anglesa, la doctora Janet Vaughan, qui va ser responsable de la constitució del Servei de Transfusió Anglès durant la Segona Guerra Mundial.
Al cap de tres anys de la seva arribada a Anglaterra, va ser contractat com a metge per l'Hospital Ancoats de Manchester, on va arribar a cap del Departament d'Anatomia Patològica. Durant aquest temps es va dedicar especialment a la recerca sobre l'origen dels enteròcits i de l'epiteli de la mucosa gàstrica.
Els primers anys va haver de fer de tècnic de laboratori fins que li van homologar el títol de metge.
A Manchester va seguir investigant i publicant. El seu últim treball es va publicar l'any 1957, l'any de la seva mort, a l'Archives of Diseases of the Children sobre les apendicitis dels nens, a propòsit de l'examen histològic d'una sèrie de 691 apendixs.
La trajectòria professional de Duran i Jordà ens demostra la seva adaptabilitat i la seva amplitud d'interessos. Abans d'organitzar el servei de transfusions de l'exèrcit republicà va dedicar-se a les anàlisis clíniques, camp en el qual va començar a treballar quan estava intern a la càtedra del professor Antoni Trias i Rubiès. Devia tenir prestigi en aquests anys, perquè li van encarregar escriure dos llibrets de la col·lecció "Monografies Mèdiques", que dirigia en Jaume Aiguader, una l'any 1931, quan tenia només 26 anys, sobre Anàlisis: tècnica coprològica i l'altre, el 1934, sobre Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica.

Miquel Bruguera,
president del COMB

 

©Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona