Notícies

19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica: “La medicina més enllà dels metges”

30/07/2019

Com en les edicions anteriors, la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada el passat 19 de juliol a Puigcerdà, va oferir un programa que reflecteix el compromís del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), organitzador de la trobada, “amb la professió i amb el seu futur”, tal com va recordar durant la inauguració el president del CCMC, Josep Vilaplana. Sota el títol “La medicina més enllà dels metges”, la sessió va aprofundir en la col·laboració cada cop més intensa i necessària dels metges amb altres professions i disciplines, la qual ja està contribuint a canviar i, en molts casos, revolucionar la pràctica mèdica. Des del seus inicis, l’any 2000, la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica forma part dels actes de la Universitat d’Estiu Ramon Llull (URL).

D'esquerra a dreta: David Fernández, Josep Roig Garcia, Josep Vilaplana, Enric Subirats i Maria Josep Puente 

Metges, bioinformàtics, biòlegs moleculars, veterinaris, bioenginyers, enginyers biomèdics, etc. van compartir debat en dues taules temàtiques al voltant de temes tan interessants com la intel·ligència artificial i el big data, i les aplicacions clíniques de la bioenginyeria. Les intervencions dels ponents van deixar ben palès que la medicina present i futura ja no és possible sense l’estreta col·laboració del metge amb professionals d’altres disciplines. Les claus: compartir objectius i coneixements, aprendre a parlar el mateix idioma i treballar per generar nou coneixement que reverteixi en benestar per als pacients.

Immersos en aquest viatge cap al futur, la jornada també va reservar un espai per mirar cap al passat, amb la conferència “La medicina a l’antic Egipte”, que va oferir la metgessa radiòloga i màster en Egiptologia per la UAB Rosa Dinarès. La metgessa compagina la seva tasca a l’Hospital General de Catalunya amb la passió per l’egiptologia i, de la seva mà, vam saber que la medicina a l’antic Egipte era coneguda com “l’art del metge” i que, dels 42 llibres de saviesa que va acumular aquesta civilització fa més de 5.000 anys, 7 estan dedicats al tractament de problemes de salut. Un d’aquests volums, per exemple, estava dedicat íntegrament a la salut de les dones. “Tot i practicar una medicina lligada a la màgia i a la religió, el egipcis tenien molt bons coneixements d’anatomia, gràcies a la pràctica de la momificació”, va explicar Dinarès.

 

Rosa Dinarès

La darrera taula del dia, moderada per la periodista especialitzada en salut i ciència Núria Jar, va abordar un repte al qual, cada cop més, han de fer front metges i metgesses a les consultes: la lluita contra la desinformació en salut o contra les anomenades fake news, un fenomen que, malgrat haver existit sempre en forma de mites i falsos rumors, s’ha multiplicat exponencialment a través dels mitjans de comunicació i, sobretot, de les xarxes. El secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, va recordar el compromís del Col·legi en aquesta lluita i les principals accions que du a terme, tant des del punt de vista del control de la praxi (documents de posició, segell de qualitat Web Mèdica Acreditada, etc.) com de divulgació a la ciutadania (campanya Salut sense Trampes, participació en mitjans de comunicació, etc.).

D'esquerra a dreta: Núria Jar, Daniel Arbós, Joaquim Julià-Torras, Iris Alarcón i Gustavo Tolchinsky

Per la seva banda, la metgessa de família i comunitària al CAP Sant Joan de Barcelona Iris Alarcón va insistir en la necessitat que els professionals sanitaris estiguin presents de manera activa a les xarxes a l’hora de divulgar informació de qualitat i de desmuntar rumors. El director assistencial de l’ICO Badalona, Joaquim Julià-Torras, va coincidir en aquest punt i va posar l’accent en l’enorme volum de fake news que circulen a les xarxes al voltant del càncer, una malaltia que, per la seva gravetat, fa que els pacients siguin especialment vulnerables a l’engany. 

Per últim, el cap de Comunicació de l’Idibaps, Daniel Arbós, va donar algunes claus per entendre les dinàmiques que es donen, tant als mitjans de comunicació i als departaments de comunicació, com a les xarxes socials, i que expliquen en bona part l’auge de les fake news en salut. Per una banda, els mitjans clàssics han experimentat un descens d’ingressos per publicitat que es tradueix en menys periodistes especialitzats en ciència i salut i en la febre pel clickbait als mitjans digitals. D’altra banda, la pressió sobre els hospitals i centres de recerca per fer públics els resultats dels seus estudis als mitjans és cada cop més forta, ja que atraure fons procedents del mecenatge, per exemple, depèn en bona part de la projecció pública d’aquestes investigacions. Això, segons Arbós, explica que la informació que arriba al ciutadà no sempre sigui del tot ajustada a la realitat (sovint es genera confusió, per exemple, entre aquells resultats que són experimentals i aquells que poden tenir una aplicació més immediata en l’assistència). En aquest sentit, Arbós va alertar del risc que els departaments de comunicació dels centres de recerca s’acabin convertint en departaments de màrqueting. Per últim, va instar també els professionals i institucions sanitàries a estar presents a les xarxes per difondre continguts rigorosos, ja que “els xarlatans ho tenen molt clar i ja fa temps que hi són”.

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web