Aquest és un assaig sobre el període oligàrquic d’Amèrica llatina entre 1850 i 1930, quan apareixen les primeres i literals repúbliques bananeres, països sorgits del colonialisme, endeutats, que han de cedir l’explotació de les seves matèries primeres i de les bananes a les oligarquies internacionals. La redistribució d’uns ingressos minsos dona pas -aviat farà cent anys- a l’aparició de les dictadures militars i a una gestió pública, política i econòmica, que encara perduren.
L’autor explica els efectes de la colonització europea i els successius processos d’adaptació de l’Amèrica central a les oligarquies per tal de sobreviure i mantenir la identitat social i dels territoris. Planteja els elements que hi intervenen, sense dogmes ideològics.
Es tracta d’una obra estructurada en catorze capítols breus, precedits d’una introducció i acompanyats al final d’una extensa bibliografia que posa en valor una autèntica lliçó sobre el tema.
L’annex amb què clou el llibre és un florilegi de textos molt breus i interessants d’autors d’entre els segles XVI i XIX, que complementen el coneixement sobre les conseqüències de la colonització. Com a metge en destacaria els que fan referència al contagi de la verola.