El llibre descriu la biografia de Pius Macià i Gras, nascut a Súria el 26 de juliol de 1893, i la seva trajectòria fins la seva tràgica fi a l’inici de la guerra civil.
Fill de família humil i nombrosa, estudià durant uns anys al seminari de Vic. En sortí i treballà d’encarregat d’una fàbrica de Súria, preocupant-se per temes socials i essent un dels fundadors del Montepio local i de la Cooperativa Obrera de Súria. Casà amb Teresa Gras i Camps, amb la què tingué set fills.
Regidor de l’Ajuntament de Súria, va concebre el projecte de l’Hospital de la vila i dirigí la Caixa d’Estalvis de Súria durant un temps, i després de la seva absorció per la Caixa de Pensions. Home de creences catòliques fervents i ideari conservador, implicat amb entitats diverses, fou corresponsal dels diaris Pàtria, de Manresa i El Matí, de Barcelona. Compromès amb els infants, els vells i els obrers, va ser estimat i reconegut.
Defensor i propagandista de l’ensenyança religiosa des de la proclamació de la República, el seu pensament i actuacions el van dur a ser brutalment occit per anarquistes el 23 de juliol de 1936, cinc dies després de la insurrecció militar. La descripció de la seva mort és colpidora.
La resta de l’obra la dedica l’autor, metge, fill i testimoni de l’assassinat, a descriure l’època de la guerra i la postguerra. El llibre acaba amb uns apèndix bibliogràfics comentats, sobre les descripcions dels fets, relatades per historiadors no presencials, no sempre ajustades a la realitat.