La narració comença amb un part complicat, com correspon a l’especialitat de l’autor. El resol el protagonista, Lucius Cassius, un esclau romà de Pèrgam, antiga ciutat de Mísia, sotmesa per l’imperi des de fa quasi un segle.
L’obra ens introdueix a les urbs, domus i formes de vida del segle I a.C., amb un rigor historicista. Això no treu interès a la ficció, que manté un ritme trepidant, propi d’una novel·la d’acció, que absorbeix l’atenció del lector.
Lucius fa un periple que des de la seva ciutat nadiua el du a conèixer l’emperador Octavià, conegut més tard com August. Finalment, els fats el duen a Hispania, on entra en contacte amb els pobles càntabres i asturs, que lluiten contra les legions romanes en defensa de la llibertat.
Destaca una bona descripció de la medicina de tradició hipocràtica, pregalènica, amb les tècniques obstètriques, de tractament de les cataractes, fractures, amputacions i altres processos, unes tècniques que sovint qüestiona des de posicions empíriques i pràctiques.
En definitiva, una obra que pot atreure per igual a diletants i erudits, que aconsegueix el seu objectiu de distreure des d’un marc històric. Deixa el final obert, que permet una segona part de l’obra.