A “Ilusión, sarcasmo y devastación, cinco relatos de la edad descreída”, no és, exclusivament, el brollador d'escepticisme el que satisfà la set del narrador, potser, aquest només sigui un sentiment accessori al tamís assossegat del temps és l'autenticitat dels personatges que se'ns mostren a la seva proximitat i veracitat. La tendra, però implacable, vivisecció virtual dels companys de trajecte del Viatger sord en què apareixen els tipus humans oberts en canal amb precisió gairebé quirúrgica i com a exercici només accessible a qui -en aquest cas, no tant de bon grau com per força ha hipertrofiat la seva capacitat d'observació i d'interpretació a causa del seu impediment per escoltar. La pintura al fresc de la Barcelona de la transició, executada amb els vigorosos traços d'uns joves, rebels amb causa adobats a l'acció de carrer, tan contraris al franquisme com aliens als acomodats conspiradors de cafè, copa i pura que guanyaven batalles d'opereta des del sofà. Si poguéssim preguntar a l'inquiet activista Héctor de la Prada, respondria amb menyspreu; els de la “gauche divine” i similars mai no van ser “un dels nostres”. La profunda devastació interior de l'home fet a si mateix, esglaó a esglaó, que és literalment devorat pel crim i, també, el sarcasme, en defensa pròpia, darrer recurs del metge d'hospital que tracta, diàriament i de tu a tu, a la mort; són peces narratives, indubtablement, només aptes per a estómacs emocionalment forts. Un maleït contrapunt, en l'epíleg inesperat d'Una rossa molt cordial, ens recorda que els conflictes de cada subjecte es resolen en un joc de ruleta i amb una fortuna molt desigual.