L’obra que llegim es tracta d’un conte, un gènere poc sovintejat a la galeria del CoMB “Metges i literatura” i que per tant completa la lleixa virtual que ofereix aquest camp de la nostra web.
En funció de les seves característiques els contes s’atribueixen a determinats trams d’edat, però en realitat es poden gaudir en qualsevol etapa de la vida. En aquest cas la protagonista té set anys.
La narració és una finestra oberta al món oníric, de la il·lusió però també de la realitat. La lluna és el fil conductor; el satèl·lit esdevé un element de comunicació entre la Maia i altres infants amb qui comparteix aquesta etapa en contínua construcció que és la ninesa. No descriu una història excessivament ensucrada, massa càndida i innocent: també cita la tristor, la por i la mort, la majoria de sentiments de l’univers humà.
Les il·lustracions d’Albert Arrayás s’agombolen al text; amb els llapis de colors - potser de l’estoig d’algun escolar – i a la claror de la lluna omplen de traços càlids de tons pastel la història que se’ns ofereix.