Aquesta petita joia és un poemari que intercala versos i prosa poètica, agrupats en set breus capítols que també inclouen cites d’altres d’autors. L’obra està precedida dels comentaris magistrals que en fa David Castillo. Es clou amb “Un epíleg” de Pep Rafart, que mitjançant els seus rims rep l’autor al Parnàs. El fermall –“Prospecta”- l’escriu Jordi Dorca, que revela la clau del títol; Toni Gol Roca dedica una poesia a l’autor i, finalment, Jordi Vintró acomiada el conjunt amb una bella composició.
És el resultat de l’exercici de la llibertat creativa sense límits ni idees preconcebudes, tal com brolla. Els sentiments són nus i intemporals, escrits sobre oratges erràtics, sense destinatari ni objectiu. L’autor manifesta el seu ésser sense cap dermis que el contingui, tot enfilant finituds sospitades.
L’autor diu que el seu text reivindica l’activitat literal del fet d’escriure. Oscil·la entre el fet intranscendent i l’exercici reflexiu; una vegada llegit crec que també i hem d’incloure el de viure tot allò immanent i fugisser, potser inútil però vital.