La narració ens endinsa en l’evolució del conflicte territorial espanyol des de la darrera etapa del franquisme, els anys setanta, fins l’actualitat, al Sahara Occidental. No es tracta d’una novel·la històrica, sinó que es desenvolupa en el marc de la història recent.
Entre l’ahir, que comença cap el 1972 i l’avui, que encalça el 2017, l’argument té un peu al país saharià i l’altre a Barcelona i Castelldefels. Els contrastos dels temps, de la geografia i de les cultures, ofereixen moltes oportunitats per reflexionar sobre els successos d’aquest darrer mig segle i la humanitat de les històries viscudes i de les que es perden en un futur incert.
Descripcions i diàlegs situen bé els personatges i la trama traça un relat convincent, mitjançant un ús de la llengua castellana poc envitricollat i ben àgil, fàcil de seguir.
L’obra acompleix el doble objectiu d’entretenir i d’immiscir-nos en les conseqüències d’uns interessos geoestratègics, irresolts, i en una societat complexa que viu precàriament a la seva terra, perduda i quasi oblidada en la immensitat del continent africà.