És una norma nuclear dels autors de novel·les històriques documentar-se abastament sobre el període que tracten per tal d’aconseguir tan la correcta contextualització de la narració com l’eucrònia de la trama. Ayuso en fa gala des del pròleg a l’epíleg, al llarg de 23 capítols. A tall d’introducció, inicia l’obra amb la presentació dels personatges que hi apareixen, els històrics i els de ficció.
L’argument ressegueix el regnat d’Enric IV de Castella i descriu els fets d’aquest període introduint-hi intrigues del poder real i de l’Església, i elements que ens endinsen en l’ordre polític i social del moment.
Els diàlegs són àgils i la lectura esdevé ràpida per mor d’un redactat simple i molt eficaç; les pàgines passen de pressa a mans del lector.
La medicina també hi troba el seu espai. El metge Aaron, jueu com molts els de l’època, hi té el seu paper. Aquesta és una novel·la ben ideada, ben escrita i que acompleix amb escreix la finalitat de distreure.