Es tracta d’un poemari amb una introducció, un capítol “Argila” que consta de 29 poemes, un “Blau” de 24 i un epíleg a càrrec de Gemma Gorga, que també podria ser-ne el preàmbul. Hi trobem cites i dedicatòries.
L’inici, “Pas del temps”, és una composició retrospectiva, de balanç vital, oberta a la incertesa. Els reculls “Argila” i “Blau” són complementaris, el primer viscut des de d’una perspectiva quasi material, orgànica, i el segon, més emocional i eteri, espiritual; en definitiva, l’etern binomi cos-ment (o ànima), que integra una unitat indestriable.
La sensibilitat de l’autora i la seva capacitat de teixir moments i emocions amb els mots més precisos i subtils ens endinsen en un món eteri que se’ns fa massa breu, com l’existència.
La qualitat literària d’aquest poemari el fa una obra del tot recomanable.