La narració històrica comporta sempre una fase prèvia de documentació que permet endinsar-se en el coneixement d’un període i dels personatges que en van ser els protagonistes reals. En la mesura que es comprenen millor els fets esdevinguts, excel·leix el resultat del relat que se’n deriva. A la fi de l’obra l’autora inclou les referències de les fonts consultades.
Precedeixen el cos del text unes breus pàgines de presentació dels personatges històrics que hi intervenen, francesos els uns i anglesos els altres, històricament situats entre el segle XI i la primeria del XIII, en l’època de la Segona i la Tercera Croada.
La història i la llegenda d’Elionor d’Aquitània, una de les dones més brillants i indòmites de l’Edat Mitjana, es desglossen al llarg de quasi una cinquantena de capítols breus que aporten molta racionalitat a la trama i un major detall dels fets i dels personatges.
És la narració històrica sobre una dona escrita per una altra dona, la qual cosa la diferencia positivament d’altres obres que han tractat aquesta noble humanista i política medieval.