Es tracta d’un poemari estructurat en deu capítols dedicats a l’aigua, l’element més mutable de forma i d’estat físic. En ella hi avara la vida mansament, entre el seu origen enigmàtic i la fi aqueròntica.
A cada capítol una breu il·lusió lírica és preàmbul de dos poemes de gran bellesa, en què l’autora hi troba el nexe màgic i precís entre el sentiment i la paraula.
Són poesies d’aigua breu i pregona, vaporosa i lleugera, destinades a una lectura pausada, desgranades d’una en una, en ocasions tornant enrere, en un text limitat però plàcid i etern.