Començo aquest escrit de record de l’amic i mestre durant molts anys, el doctor Josep Toro Trallero, destacant el tema de la psiquiatria i psicologia de la infància i adolescència perquè crec que és el que ell voldria. La psiquiatria i psicologia infantil no sempre s’han vist com a rellevants, però a Catalunya des de començaments del segle XX n’hi va haver importants precursors i centres on es combinaven la pràctica clínica amb l’orientació educativa.
Durant els anys seixanta i vuitanta es van començar a crear més unitats d’atenció clínica en alguns hospitals generals i es van consolidar les associacions relacionades amb aquest àmbit. El doctor Josep Toro va recollir l’esperit de tots els precedents del país i internacionals per transmetre aquest llegat als que veníem darrere.
Ell va ser un pioner en aquesta àrea, tant a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com a professor titular com a l’Hospital Clínic de Barcelona com a cap de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Va desenvolupar un centre de referència en els problemes de salut mental en aquestes edats i de manera especial en els trastorns de la conducta alimentària. També va dirigir el Màster de Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l’Adolescència durant més de vint anys. Són nombroses les generacions de psiquiatres i psicòlegs que s’han format durant dècades sota el seu mestratge. Va escriure articles i llibres científics de gran difusió i va rebre nombrosos premis i reconeixements. Però encara més rellevant va ser el seu nivell humà, tant en la relació amb l’equip i els col·legues de tots els àmbits com en el tracte i consideració als pacients i a les seves famílies. Ens va ensenyar la importància de la interacció propera, l’escolta atenta i l’empatia per poder donar una atenció de qualitat a aquests problemes. Per tot això, som molts els que el recordarem amb admiració i afecte.